20 d'agost de 2011
18 comentaris

Remolins de pols

ballen, tots ballen i dos es besen. Entre les freqüències baixes que colpegen les oïdes de tothom ells es besen…
Tenen allò que fa temps que no existeix, tenen dolçor d’esperança i
tendresa per demà. Ho noto en la velocitat ralentida i la torsió dels
seus llavis. Un bes i ja en tinc prou. L’enyorança de la sensació
viscuda m’ha envaït com una olor retrobada.

Respon a Ray Lewis Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!