Et felicito, i més per la tria amb què comences la teua versió multimèdia. L’acte del que fas referència és històric, encara que per Nadal no ens hagin retornat els papers.
Començo el Bloc multimèdia de Pluja d?impressions. Per explicar tot allò que no es pot escriure i ha de restar viu permanentment. I ho faig amb el següent post:
Encara hi som
Vull començar aquest bloc multimèdia amb un dels fragments de so més emotius que guardo. El dia 15 d’octubre del 2002 es va fer una manifestació a Barcelona a favor del retorn dels papers de Salamanca. La reivindicació va acabar amb un acte a la Plaça del Rei on Raimon va cantar el "Diguem No!". Jo hi era i vaig gravar aquest fragment del final de l’acte. La qualitat del so no és òptima (sobretot al principi), però val la pena escoltar-lo. A mida que avança la cançó la gent es creix i el fragment acava amb un crit unànim cantat per tota la plaça, per gent de totes les edats. Va ser molt emotiu, es va palpar un sentiment de comunitat que pocs cops he viscut. Vaig sentir que el poble català és viu i reclama. I sobretot, vaig tenir la sensació que la Catalunya que m’ha transmès la família existeix. Hi ha un abisme entre la visió artificiosa del país que ens donen els mitjans de comunicació i la Catalunya que va perdre la guerra al 39 i és conscient de les conseqüències que encara patim.
Actualitzat: aqui teniu l’arxiu d’audio
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!