9 de juliol de 2007
General
0 comentaris

Periodistes catalans dels anys 30 del segle XX

Estic llegint Memòries d’un espectador, de Carles Sentís, editat per  La Campana, i m’ha sorprès un comentari que fa Sentís. Comença a la pàgina 69 i diu "Els periodistes estaven aplegats en dues associacions: una de molt antiga, amb redactors més aviat de tendència lerrouxista, pertanyents al diari El Diluvio, i una altra exclusivament per a periodistes de premsa escrita en català. Les relacions entre totes dues associacions eren bastant bones. La catalana estava presidida pel periodista polític de la Lliga Joan Costa i Deu.
No hi havia gaire relació entre intel·lectuals catalans i castellans. Però, a banda de la manca de tracte personal, molta gent de l’Ateneu sí que teníem una curiositat personal: llegíem els diaris de Madrid, i seguíem Unamuno, Ortega y Gaset, Marañon, Valle-Inclán, … No coneixíem pas més la cultura castellana que la francesa, però no estàvem tancats a Catalunya".

He reproduït tot aquest text per situar de què estava parlant Sentís, però el que m’ha xocat és la ultima frase "No coneixíem pas més la cultura castellana que la francesa, però no estàvem tancats a Catalunya".
Avui dia, si més no, aquesta afirmació xoca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!