6 de maig de 2009
Sense categoria
8 comentaris

Mavi Dolz

Diumenge vaig tornar d’Occitània i em vaig trobar amb la notícia que la Mavi ha mort. Em sobta, m’entristeix i m’enrabia.
La Mavi Dolz és una de les poques professores que saludava si me les trobava i amb això ja dic molt.
La vaig tenir com a professora de català a la UAB. Jo aterrava a periodisme venint d’un batxillerat tecnico-artístic i un Cicle Formatiu tècnic. Mirava l’entorn universitari sense saber ben bé si me’n sortiria i en la classe de la Mavi hi vaig trobar un espai d’entusiasme. Ens va esperonar a ser crítics, sempre crítics, ens va transmetre respecte i amor per la llengua i ens va exigir nivell per aprovar. A partir d’ella vaig descobrir que el País Valencià és viu i que sempre cal seguir lluitant per la nostra cultura.
En aquell temps jo treballava en un torn giratori que canviava cada setmana i em feia treballar de nits. Arribava a classe cansat, molt cansat, a vegades m’adormia i tot. Ella mai em va fer una mala cara i a més m’esperonava a treballar.

Ella i la seva energia. Sempre, sempre, sempre que me la vaig trobar desprenia una energia d’alt voltatge que t’animava a treballar pels ideals encara que semblés que no servia per a res. Era realment engrescadora.

Petits actes, petites accions que segurament ella no recordava, però que faran que la Mavi sempre estigui en el meu record.

  1. Realment va ser la millor professora que he tingut a la carrera de periodisme.

    Em va fer repetir curs, perquè reconec que ho necessitava, portava el català fatal. Ella va aconseguir el que cap altre professor: que m’agradès parlar en català i no sentís vergonya. Al principi tenia accent castellà i ella em va ajudar a solventar les meves mancances de pronunciació.

    Era estricta en el treball però motivadora i agradable. També va saber el·logiar els meus punts forts, com la meva capacitat crítica, i va intentar fer-me millorar en els punts febles.

    Simpàtica, incentivadora, activista, etc. No puc definir-la amb paraules.

    És la professora de la que m’emporto un millor record.

    Avui buscant úna altra informació he anat a parar amb la notícia de la seva mort i m’he quedat bastant afectada… No sé què li ha passat, però ha sigut un pal per a tots aquells que li estimem.

    Ha deixat una bona petjada en aquest món. És tot un exemple a seguir.

    T’estimem, Mavi.

Respon a L Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!