El 9 de novembre de 1659 varen silenciar la Catalunya Nord. Construïren una frontera artificial que amb el temps provocà una rotació de 180º en les mentalitats dels nord catalans. Gràcies a la memòria i a la persistència, alguns viuen amb retrovisors mentals per mantenir connexió amb els germans de la península i de mar enllà. Aquests són una minoria, la colonització és un fet qui sap si reversible.

El 17 de febrer de 2011 han silenciat el País Valencià. Ja no es tracta d’una frontera física, perquè estem en una Unió d’Estats que les ha abolit. Avui han anat directes a la frontera mental. L’odi a tot allò català ha possibilitat el surrealisme fet política. Qualsevol valencià pot veure la programació normal de CNN, Al Jazeera, Intereconomía o la MTV i, en canvi, ara ja no sintonitzen TV3. Se silencie l’única televisió que es fa en la llengua dels valencians. L’única televisió que dóna categoria a la cultura valenciana més enllà de la pandereta.  

Qui n´és el responsable? PSOE i PP claríssimament. O per dir-ho d’una altra manera, el nacionalisme espanyol. Un nacionalisme que es posa les mans al cap perquè un nen hagi de cursar els estudis en català a Catalunya, però que justifica que els valencians no ho puguin fer en la seva llengua. Un naconalisme que aboca diariament insults, mentides i tones d’odi en contra dels catalans a través de nombrosos mitjans de comunicació. Un nacionalisme que s’empara en la llibertat d’expressió per donar aire als partits feixistes espanyols, però que tanca sense miraments diaris i el senyal de televisió que no combrega amb la nació castellano-espanyola.

Ahir van deixar més de 5 milions de persones sense TV3. Posen aigua a pressió en una escletxa que han estat traçant a cop de mentida. Al principat ho veiem atordits. Ens plouen tants cops que ja no donem a l’abast: per una banda la sentència de l’Estatut, la que posa contra les cordes l’escola en català, la soga del finançament… I per l’altra, l’anomenat nacionalisme català posa en llocs d’alta responsabilitat a persones pròximes al Partit Popular. No sabem si estem traient el mocador per dir adéu als valencians, estem esperant que la senyora providència ens ajudi o simplement ens foten arsènic a l’esmorzar en petites dosis.

Mentre tot s’accelerà al sud, l’establishment català calla. De fet, sempre ha callat respecte el País Valencià. És la classe mitja i baixa la que protesta, tinc la sensació que és la mateixa gent que lluitava contra el franquisme, les mateixes persones i els seus fills. Abans calia el ciclostil per conectar consciències. Ara tenim la xarxa. Internet encara ens uneix. És el pont que feien servir a Egipte fa quatre dies. Així estem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!