17 de febrer de 2007
General
0 comentaris

Guti des de dins i des de fora

L?homenatge a Guti va ser senzill i sentit. Joan Ollé la va encertar anant directament a l?essència. Va utilitzar una entrevista al Guti feta pel programa L?illa del Tresor i va anar intercalant les reflexions de Gutiérrez Díaz amb intervencions en directe o gravades de diferents persones que el van conèixer personalment com Gregorio López Raimundo o Pere Portabella. Així, entre tots, ens van reconstruir el Guti des de dins i des de fora.

 

En l?apunt d?ahir en joanbcn es preguntava sobre la necessitat d?homenatjar en Guti amb aquestes paraules:

Si? Perque? Per la seva lluita per les llibertats?. Mira el meu avi, i com tants altres, va fer la guerra durant 3 anys per la Republica. Aquella gent si que es mereix homenatges, i no parlo de gent de carrecs sino la gent de peu, la de carrer. I la gent anonima que feia la seva resistencia diaria, que?. Per favor tots aquets politics ja han tingut el seu homenatge de sobres en vida (al seu escó, al seu despatx o al seu càrrec).

Evidentment que mereixen un homenatge els que van defensar la República donant la vida, que és el més important que es pot donar.  Però això no treu que hi hagi altres homenatges possibles, com el de les persones que arriscaven la seva posició personal i el seu físic per les llibertats de Catalunya i els drets dels treballadors. En Guti venia d?una família humil i va aconseguir una carrera professional com a pediatra gràcies al seu esforç personal. Segons van explicar ahir, els presos polítics tenien la tranquilitat  que els seus fills disposaven de portes obertes a la consulta d?en Guti. Va tenir un paper destacat en el PSUC clandestí i va ser un dels principals impulsors de l?Assemblea de Catalunya. Va patir presó i com a dirigent del PSUC va mantenir unides la lluita pels drets dels treballadors i la lluita pels drets nacionals, ell subratllava nacionals, de Catalunya. Aquest fet, en un moment de forta immigració espanyola va ser molt important. A més, en Guti no era precisament un polític que acostumés a acaparar el protagonisme, era discret i treballador. Per tot això crec que es mereixia l?homenatge d?ahir, per tot això i perquè segurament el Guti va ser una de les persones que va practicar el millor homenatge que es podia fer als morts per la República a Catalunya: mantenir la flama de la lluita encesa en la Catalunya de Franco. I això no ho pot dir tanta gent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!