4 de juliol de 2007
General
0 comentaris

Estiu +1, +2, +3, +4, …

És estiu i les nits són caloroses, les terrasses són plenes i els viatges són a punt d’iniciar-se. Tot això és veritat, però la certesa confusa que aquest estiu serà especial ja fa tants dies que ha xopat la terra que no en queda ni la humitat. Reposa en l’estrat llunyà de l’adolescència, al mateix lloc dels amors platònics i la calorosa fresca de les nits de xibeca i estels. És trist veure com la racionalitat ha calat el cos.
Si no fos perquè sabem que en l’instant més vulgar, d’entre els instants vulgars que ens esperen, hi haurà la variació més petita i imperceptible que ens farà somriure, dubtaríem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!