És estiu i les nits són caloroses, les terrasses són plenes i els viatges són a punt d’iniciar-se. Tot això és veritat, però la certesa confusa que aquest estiu serà especial ja fa tants dies que ha xopat la terra que no en queda ni la humitat. Reposa en l’estrat llunyà de l’adolescència, al mateix lloc dels amors platònics i la calorosa fresca de les nits de xibeca i estels. És trist veure com la racionalitat ha calat el cos.
Si no fos perquè sabem que en l’instant més vulgar, d’entre els instants vulgars que ens esperen, hi haurà la variació més petita i imperceptible que ens farà somriure, dubtaríem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!