5 de setembre de 2010
23 comentaris

Es casen, que diu que és festa

Novembre, maig i setembre. Tres casaments en menys de dotze mesos i el que n’he tret de conclusió és que es tracta d’un acte sense sentit. En els tres casos m’he trobat a mitja cerimònia amb la sensació que estava en una parafernàlia que no tenia res a veure amb els nuvis ni amb la realitat d’aquest segle que vivim. Una d’església i dues de civil. Una a Espanya i dues als Països Catalans, la més rància a Mallorca on semblava que s’hi hagués colat Escrivà de Balaguer.
Però l’essència de la sensació de parafernàlia no era si església o civil, era l’acte en si. En la d’ahir fins i tot hi va haver el moment judici. El director d’orquestra va preguntar un per un als testimonis si tenien alguna cosa a objectar al casament, tal com en un judici inquisitorial.
I tots allà reunits, perquè la parella ens havia convidat, veient com deien el que ja sabíem, però tots disfressats de casament i amb un escenari especial.
I després a menjar + beure + ballar. I tot ha de ser molt divertit i la taula dels solters ha de ser la que faci més gresca. Si, insisteixo perquè tothom hi insisteix: “la taula dels solters està molt tranquil·la, ha de fer gresca!!”. Si, era el comentari original, el de consens, el de sentit comú, vaja, la constitució espanyola dels casaments. I els solters xerraven, en alguns moments animadament i tot, però no feien el que havien de fer.
Ningú pensava que potser els solters surten de festa quan volen i no han d’aprofitar un casament per desfassar-se? Que potser no els fa sentir especialment divertits i originals cridar “que se besen” o “visca els nuvis”?
Però al que anàvem, ells diuen que si i tots contents perquè s’han casat. Que feia més de dos anys que vivien junts? Bé, tan se val, avui tots especialment contents perquè s’han casat i perquè anem de celebració. Això si, a 150 euros mínim i menjant un menú tancat. Però tot és molt bo i val molt la pena. Te n’oblides que no aguantes les cremes de llet i que no t’haguéssis demanat aquell plat pretenciós ni borratxo. I fas veure que el dj de torn sap combinar cançons. I estàs content perquè hi ha barra lliure, tot i que ets conscient que no et prendras més de tres cubates, perquè tens la panxa plena, has begut vermut, el vi de l’àpat més el cava del brindis i, per què enganyar-nos, ja no et ve de gust que la teva percepció del món balli més del que ets capaç d’aguantar.
Si us plau, que alguna ment creativa actualitzi aquestes celebracions. Si els directors de cinema són capaços que m’emocioni amb una història que ni em ve ni em va, alguna ment privilegiada ha de poder crear una cerimònia que em toqui la fibra positivament amb la història de gent que m’importa.

Imatge: www.weddingdates.ie

Respon a Tom Brady Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!