7 d'octubre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

El Guti

Des de petit sempre he sentit a casa el nom de ?Guti? envoltat de respecte. A la meva família es parlava d?aquest home amb una aureola gairebé d?heroi, però dels bons, d?aquells que ho fan tot pels altres, són humils i no deixen de ser de les classes populars. Formava part dels bons, dels sacrificats, els que havien lluitat durant la dictadura pel país i per la llibertat. I no com altres, nens de casa bona, que sortien com bolets a última hora fent veure que se l?havien jugat.

Després comentaven que el partit se l?havia tret de sobre enviant-lo a Europa. Massa honrat, deien a casa.

Amb tot aquest pòsit sobre el seu nom vaig tenir la oportunitat de conèixer-lo farà dos o tres anys (el temps passa que no te n?adones) en un curs sobre la Unió Europea que va fer el Centre Internacional de Premsa. Era un home tremendament normal. No parlava com un acadèmic, ni com un polític ni de cap manera en especial, era normal. Ens va estar parlant de la Constitució Europea, de la que n?era un defensor tot i que no era la millor possible. Ell era partidari de l?avenç pas a pas, mica en mica, com molts dels polítics de la transició.

Les següents notícies directes que en tinc és de quan ens vam manifestar davant la Generalitat en contra d?uns projectes eòlics desmesurats que es fan a tocar de la Conca de Barberà. Potser érem 40 persones protestant. Es va acostar, es va interessar pel cas, va apuntar les dades que li vam donar i va fer que gent d?Iniciativa es posés en contacte amb nosaltres.

Des de la meva persona no hi puc aportar res més. Us aconsello que escolteu l?entrevista que li van fer al programa Tal com som de COM Ràdio. És un repàs de la seva vida que compta amb les seves paraules. Evidentment s?ha de tenir en compte que es tracta de COM Ràdio, un dels mitjans de comunicació socialistes per excel·lència. Com tots els mitjans que treballen per un partit s?ha de tenir en compte que el que es diu des del programa i, sobretot, el que es deixa de dir, ha passat pel sedàs de la censura i/o l?autocensura. Ja sabem que els mitjans socialistes són tan sectaris com els del PP.

Imatge extreta de www.elperiodico.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!