Pluja d'impressions

Ahir vaig tornar d’una estada de prop d’un mes a Cuba i em sembla que tinc la son girada. Em pensava que no hi hauria xoc, però tants dies ociosos en una societat tant diferent fan que perdis els costums més bàsics. Quan he agafat el cotxe per anar a la feina m’he adonat que necessitaria adaptació. Em sentia estrany i no sabia per què. De sobte ho he entès. El fet d’anar per la Ronda de Dalt seguint les línies del meu carril feia que em sentís encaixonat. El camí traçat, l’ordre, m’ha fet sentir que simplement seguia un raïl, sense capacitat de decisió.
No sé si heu conduït mai per Cuba, però és un altre món. A la carretera difícilment trobes carrils marcats i si hi són val més que els obviïs per poder esquivar els sots que hi ha a terra. Sots que s’hauria d’escriure SOTS perquè quan n’enganxes un et penses que has trencat el cotxe. Per si això fos poc li has de sumar els carros tirats de mula, els tractors, els camions, les gallines, els cavalls, les persones, els cotxes i qualsevol ésser o màquina que es pugui moure. Excepte els vehicles de tracció motora (que treuen un fum infernal i que no passarien una ITV ni subornant) la resta te’ls pots trobar en contra direcció. A les autopistes passa el mateix, però amb l’afegit que la via és més ampla i els vehicles van més ràpid. I quan dic el mateix vull dir el mateix, perquè també t’hi trobes carros tirats d’un cavall en contra direcció i camions fent un canvi de sentit a la brava.
Quan passes per mig d’un poble la freqüència, l’aleatorietat i la quantitat dels objectes es multiplica per vint. És com un videojoc on les conseqüències d’un error són reals. Fins i tot et pots trobar una gallina que no et vol deixar passar ni tocant la botzina. Evidentment aquests moments van acompanyats d’una riallada general.
Però el Cristo gros te’l trobes als voltants de La Havana. Com en tota l’illa (amb l’excepció de Santiago) els indicadors són escassos tirant a inexistents i t’has de guiar a partir del mapa o preguntant. Del mapa oblide-te’n perquè mai saps si et trobes davant una sortida o un camí que no porta enlloc, per tant estàs en mans de la gent. Generalment t’indiquen, però evidentment no tothom sap fer-ho correctament. Et trobes amb informacions contradictòries i amb la dificultat d’encertar si el que tens davant ho has d’interpretar com una sortida de l’anella de circunvalació o com l’entrada d’una casa particular. Tirant a caòtic vaja.
I a més han estat 20 dies d’una desinformació total. Quan he arribat m’han dit que encara no hi ha finançament pactat i no sé per què, però m’ha semblat estrany tenint en compte les presses que tenien els polítics a finals del 2008.
Amb tot, tinc la sensació que canviaré molts costums i eliminaré tantes i tantes coses innecessàries que m’omplien el temps. És estrany, aquí tinc la sensació que el temps és una aixeta oberta que no para de rajar. I jo em limito a veure com cau l’aigua. En canvi allà bevia a galet i sense ennuegar-me.
Bé, durant els pròxims dies traslladaré alguns apunts que he près durant el viatge.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!