9 de maig de 2010
24 comentaris

Com la pluja

Segons diu una amiga meva, algun dia 4 serà un gran
dia. L’últim dia 4 va ser dimarts i plovia. A mig mati no era a casa, vaig obrir la llibreta i vaig començar a escriure:
“M’he assegut a l’aparador a prendre un tallat amb un croissant mentre llegeixo Egosurfing i veig com plou. La gent passa amb paraigües negres, verds, vermells, …
He decidit que és trist el paraigua negra. Si me’n compro un serà d’un color. Verd segurament.
Feia temps que no venia a aquest bar i avui m’hi han portat dues hores mortes i la malenconia d’aquests dies. És un bar de guiris, el lloc perfecte per sentir-se dins i fora de la ciutat.
És curiós. Sento que ja tinc un lloc on veure passar el món.”

Respon a Tim Tebow Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!