L’altre dia vaig anar a dinar de menú al restaurant "Pa i trago" de Barcelona. Realment vaig dinar bé i barat, però el que em va sorprendre va ser que em vaig trobar molt còmode.
La raó? Em van atendre en tot moment en català, la carta estava en català i entre els treballadors es parlaven en català. Per una hora i mitja vaig viure en un país normalitzat. Una experiència realment agradable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quants de cops m’he quedat sense dinar o sopar a causa de no entendre les "cartes" dels restaurants!
Recordo un cop, amb un conegut i important amic, que ens segrestaren dins d’un restaurant grec perquè gosàrem demanar la carta en català i, en negar-nos la possibilitat perquè "etamos en ejpanha" –i eren grecs!–, exigírem el llibre de reclamacions.