2 de setembre de 2007
General
0 comentaris

Caòtic Medem

Dimecres vaig anar a veure l?última pel·lícula de Julio Medem: Caótica Ana. Havia llegit la crítica negativa que se n?havia fet a les Totxanes i havia sentit altres critiques poc positives, però vaig decidir veure-la i em va agradar.

Medem parla de la figura de la dona i ho fa amb un personatge que viu lliure de tots els lligams de la societat patriarcal. El tronc de la història recorda el llibre de ?La mujer habitada? de Gioconda Belli, on a través de la reencarnació la protagonista agafa el relleu d?una lluita ancestral. La visió del món que té l?Ana es va complementant amb la de les persones que l?envolten. Hi ha moments en que els personatges et cansen de tan xupiguais que són, però és una sensació que també tens si et mous alguna vegada per ambients artístics alternatius. Després la trama ja fa salts poc lligats, però entenedors, fet al que ja ens té acostumats en Medem. Em va agradar el moment llagrimeta de la pel·lícula, ja que no està exprimit i quan plores ho fas de manera natural sense tenir la sensació que t?estiguin forçant.

Però la història té un segon discurs on Medem dóna molt de protagonisme al poble Sahrauí, crec jo, per dues raons: per posar-lo d?exemple de societat matriarcal i per denunciar la situació de dominació en que es troba. I és en aquest punt on Medem se?m va tornar coix. A l?inici de la pel·lícula es situa l?acció amb un rètol on es llegeix ?Ibiza (España)?. Em va fer mal als ulls, però vaig pensar que era normal en una pel·lícula espanyola. Més endavant la pel·lícula comença a posicionar-se a favor del poble Sahrauí i a denunciar la seva situació. Va ser en aquest moment que Medem em va caure als peus. Semblava un discurs tret del manual del bon lector d?El País. La història se solidaritza amb el poble Sahrauí i fa apologia del seu dret a ser independent, però alhora colonitza els Països Catalans sense cap mena de complex. A més del rètol abans esmentat, la protagonista s?identifica com a espanyola i a les escenes que passen a Eivissa la gent del poble parla castellà. Es podria pensar que això és degut a que la pel·lícula és en castellà, però aquesta disculpa queda anul·lada pel fet que els Sahrauís estan subtitulats i els americans també. Per tant, defensor d?injustícies per un cantó i colonitzador per l?altre, molt típic de l?esquerra espanyola.

De totes maneres crec que val la pena veure la pel·lícula, sobretot si t?agraden les altres pel·lícules de Medem.

Afegit:

Per cert, la pel·lícula té punts visuals que em van agradar molt. Un és quan l?Ana arriba a Madrid i passeja pel carrer. Medem utilitza plans curts d?ella per descriure les seves sensacions, deixant aires exagerats però ben trobats. Un altre és quan li treuen la tela de la cara al noi sahrauí, la imatge té una bellesa que atrapa.

Per qui vulgui una crítica completa i professional aquí teniu en Gorina, que de fet no deixa gaire bé la pel·lícula:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!