Les veus del Pamano. Pàgines 196, 197 i 198. Jo no he patit una situació com aquesta, però he sentit el que transmeten les paraules allà escrites. Va ser en veu de ma mare. Parlant fluix per si l’escoltaven, però amb força perquè jo ho sentís en tota la seva contundència. Ja estàvem en temps
Crec que aquests són el motor de la vida: els plaers. Són efímers, però et donen la suficient llum per tirar endavant. Ho podem disfressar de professió, de relació sentimental o del que sigui, però no és més que això. Aquest dissabte amb vestit de diumenge m’ha proporcionat una petita sorpresa. He anat al parc
Acabo d’arribar de veure Bucarest, la memoria perdida, la pel·lícula sobre en Jordi Solé Tura que ha fet el seu fill Albert. M’ha encantat. És un regal d’història i de vida. He descobert la figura d’en Jordi Solé Tura i dic descobert perquè només en sabia que és un dels redactors de la Constitució espanyola
Acabo de veure al TN Migdia de TV3 que s’han ventilat el tema dels 800 anys del naixement de Jaume I amb unes imatges explicades amb la veu del presentador en directe. Ni un minut. Si no tenien temps d’elaborar un vídeo ben fet podrien haver-ho previst i fer un vídeo de caire històric. No
Ja veus noi, el dia que fa 800 anys del teu naixement el país et recorda. A Perpinyà, València, Mallorca, Barcelona i a la resta de pobles i viles hi ha gent que et dedica el seu pensament. Com pots veure, el poble manté viu el país sense l’ajuda dels senyors. Ja fa anys que
El meu cosí va a un institut públic de Barcelona. A la seva classe hi ha quatre nens catalans i la resta són estrangers. És possible la integració en aquestes circumstàncies? Em sembla que estem vivint un procés on els catalans passem a ser la minoria i no ens estem adonant de la magnitud de
Escric aquest post quatre dies després d’arribar d’Euskadi, però és que el cap d’any no ajuda a seure i escriure. Han estat quatre dies molt especials, des de dijous fins diumenge, plens de mostres de simpatia dels bascos i, sobretot, amb la sensació que hi ha país. Els catalans que hi havia al País Basc
Matí assolellat que escalfa les restes de la festa. La taula és plena d’ampolles, plats, cacauets, gots, llaunes i cendrers. Tot s’ha escalfat per l’insistent presència d’un sol que feia dies que es volia deixar veure. El cap i l’estómac palpiten enfebrits de ressaca, calefacció i d’aquest sol que no sé que pinta en ple
Aquesta tarda ha parat de ploure a Barcelona i he aprofitat per anar a comprar al supermercat. Avui els colors tenen el tel cendrós que els fa característics de l’hivern i les superfícies respiren humitat. Els llums de Nadal no han fet parada en els carrers que he passat, però tot plegat m’enllaça amb la
Hora i mitja d’espera davant el caixer de la BBK que hi ha als Jardinets de Gràcia i ja tinc les entrades per l’Euskadi-Catalunya!! Hem arribat a dos quarts de 9 i teníem unes 10 persones davant, però a mida que ha anat passant el temps la cua s’ha anat fent gran fins arribar a
Males notícies des de París. La publicació Cafè Babel tancarà la versió catalana. La mesura és provisional, però té pinta de definitiva. Les raons que han exposat per justificar el tancament semblen poc creïbles i crec que es pot aconseguir evitar-lo. A continuació us copio el text que els responsables de la versió catalana han
Aquest vespre el carrer Gran de Gràcia estava tallat. Moltes furgonetes dels mossos, policies gravant la gent, periodistes esperant i mossos tallant el carrer Sèneca. Resulta que l’exlíder del Ku Kux Klan donava una conferència a la llibreria Europa. He mirat a una distància prudencial dels mossos i he vist que l’altre cantó del carrer
Aquesta nit a les 0:00 hores al Canal 33 la gran final: Catalunya – Argentina. Molta sort nois, seria molt gran que guanyéssiu!! Hauré de canviar els plans, però estaré animant-vos. Ostres, es fa molt estrany això d’animar una selecció que està jugant un campionat oficial!! No n’estic acostumat. Sort!!
Aquest matí he hagut d’anar a Terrassa per fer una entrevista que he acabat més ràpid del que em pensava. Això m’ha relaxat el rellotge i tornant cap a Barcelona he decidit, d’imprevist, parar a l’Autònoma per fer una visiteta a la Facultat de Periodisme. Hi he anat sense saber exactament que hi faria i
Acabo d’arribar del mercat que hi ha al barri de Gràcia de Barcelona, a Travessera de Gràcia gairebé tocant amb Torrent de l’Olla. Mai me’n recordo del nom. Bé, doncs si alguna vegada hi heu anat haureu vist que hi ha una parada de llibres de segona mà on no hi ha ningú que t’atengui.