Entre les cortines i el finestral es cola un crit descontextualitzat. És d’un animal desesperat. Surto a la terrassa perquè la curiositat m’empeny i l’avorriment m’accelera. Hòstia!! Estant rentant una porca a la terrassa del pati d’illa!! Una porca clavada a la Misèria de “Porca Misèria”!! Ell la posa en pòsició vertical agafant-la per les
Segons diu una amiga meva, algun dia 4 serà un gran dia. L’últim dia 4 va ser dimarts i plovia. A mig mati no era a casa, vaig obrir la llibreta i vaig començar a escriure:“M’he assegut a l’aparador a prendre un tallat amb un croissant mentre llegeixo Egosurfing i veig com plou. La gent
L’avió s’enlaira. Obro el llibre que em vaig comprar per Sant Jordi: Egosurfing. Després d’unes primeres planes que no m’acaben d’enganxar, el llibre agafa embranzida i a la pàgina 32 està realment interessant, però… I la pàgina 33?Després de la 32 em trobo que hi torna a haver la pàgina 1, on posa: Llucia Ramis
Avui he arribat d’hora a un encàrrec i he optat per anar a fer temps a un bar. Em trobava a l’Arc del Triomf de Barcelona, prop de l’Estació del Nord. He demanat el pack de l’entrepà mini de truita de patates + cafè amb llet = 2€. El tema és que m’han dut un
Jo abans escrivia en papers quadriculats. Potser va ser entre setè i vuitè d’EGB que vaig començar a escriure en papers en blanc. Al principi me’n sortia prou bé, les línies feien petites ones, però eren acceptables. En aquell temps vaig adonar-me per primera vegada que sentia la necessitat de fer coses que no duien
Diumenge vaig veure el reportatge de 30 minuts de TV3 “I tu quin diari compres?“, que tracta de la crisi de la premsa en paper i el possible pas cap al món digital. El reportatge estava bé, però mica en mica em va anar decepcionant. Per què? Simplement perquè en cap moment van parlar amb
Fa prop d’una hora que he arribat de veure una pel·lícula en família. Hem triat Invictus i hem anat als Lauren Horta. Dues dades bones. La primera és que la sala estava a meitat d’aforament (que no està malament per ser un dilluns a quarts de vuit del vespre). La segona és que, curiosament, la
Quan l’horari laboral m’ho permet intento anar a les xerrades que es fan a l’Ateneu Barcelonès. Feia molt temps que no podia apropar-m’hi, però el passat 19 de gener vaig poder assistir a la presentació de la traducció catalana del llibre Utopia, de Thomas More.D’aquestes xerrades sempre te n’envas amb alguna perla cap a casa
Després de tres dies d’informacions increïbles sobre el desenllaç de l’ubicació de l’arxiu Centelles he decidit intentar entendre el que ha passat. Per aconseguir-ho he complementat la lectura de les informacions i el record de les notícies de la televisió amb l’entrevista que en Fuentes va fer als fills del fotògraf i al conseller Tresserras.
(Anotació treta del congelador després de gairebé una setmana d’haver-hi entrat). Línia 3 direcció Canyelles. Dues noies d’uns 35 anys conversen. La morena explica i la rossa bàsicament escolta. Pel que diuen entenc que són comercials de les que van porta per porta venent el seu producte. Tot plegat es tracta d’una classe accelerada per
Passejar ociosament per Barcelona té aquestes coses, que veus el que normalment et passa per alt. Avui he anat a passejar per Montjuïc i m’he trobat amb varies sorpreses. La més flagrant és que l’Ajnutament de Barcelona encara no ha esborrat les pintades feixistes que van aparèixer al fossar de Santa Eulàlia del castell de
Quan ja has tirat lo sobrer, quan has baixat la rentadora, la nevera, el llit, la prestatgeria, la roba, el sofà, la tele, el DVD, l’ordinador, la taula, … Quan ja no hi ha res per baixar et trobes la casa plena d’allò que no et pots emportar. És curiós, però quan les habitacions són
En vaig tenir la sensació a la final de París, el millor va ser l’ambient previ. Poques hores abans del partit la ciutat estava nerviosa. Samarretes, banderes, bufandes, anhels, … La gent anava amunt i avall i notaves el nerviosisme. Tenies la sensació que tots anàvem a una. Era semblant a la nit de Reis,
Ja he començat bé el dia. Acabo de llegir l’artícle que Jaume Cabré publica a l’Avui. No us el perdeu: A toc de campanes.Jo ja me l’he guardat en pdf, realment bo.Per cert, si voleu llegir un llibre i no us decidiu per cap, trieu “Pedra de tartera” de Maria Barbal. És preciós i de