Remolins de pols

ballen, tots ballen i dos es besen. Entre les freqüències baixes que colpegen les oïdes de tothom ells es besen…
Tenen allò que fa temps que no existeix, tenen dolçor d’esperança i
tendresa per demà. Ho noto en la velocitat ralentida i la torsió dels
seus llavis. Un bes i ja en tinc prou. L’enyorança de la sensació
viscuda m’ha envaït com una olor retrobada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *