9 de maig de 2010
24 comentaris

Com la pluja

Segons diu una amiga meva, algun dia 4 serà un gran
dia. L’últim dia 4 va ser dimarts i plovia. A mig mati no era a casa, vaig obrir la llibreta i vaig començar a escriure:
“M’he assegut a l’aparador a prendre un tallat amb un croissant mentre llegeixo Egosurfing i veig com plou. La gent passa amb paraigües negres, verds, vermells, …
He decidit que és trist el paraigua negra. Si me’n compro un serà d’un color. Verd segurament.
Feia temps que no venia a aquest bar i avui m’hi han portat dues hores mortes i la malenconia d’aquests dies. És un bar de guiris, el lloc perfecte per sentir-se dins i fora de la ciutat.
És curiós. Sento que ja tinc un lloc on veure passar el món.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!