Interiors

L’esclat d’un somni

1 de setembre de 2013

Et fan miques un somni. De sobte s’ha convertit en milions de petits trossets d’il·lusions que no saps com gestionar. Els has de transformar i no saps ni com, ni en què. En llàgrimes? Això seria expulsar de dins teu parts del que més has desitjat. En retrets? No n’hi han ni en vols. Els

Llegir més

Remolins de pols

20 d'agost de 2011

ballen, tots ballen i dos es besen. Entre les freqüències baixes que colpegen les oïdes de tothom ells es besen… Tenen allò que fa temps que no existeix, tenen dolçor d’esperança i tendresa per demà. Ho noto en la velocitat ralentida i la torsió dels seus llavis. Un bes i ja en tinc prou. L’enyorança

Llegir més

La línea argumental del parpelleig

22 de juliol de 2010

La construcció de la realitat és un procés necessari, individual i respectable. Cada persona té les seves necessitats, vergonyes, pors i pretensions. A partir del que vol transmetre i el que vol acceptar de si mateix, construeix el seu propi discurs del que ha passat. En el trencament d’una parella es veu clar com les

Llegir més

Com la pluja

9 de maig de 2010

Segons diu una amiga meva, algun dia 4 serà un gran dia. L’últim dia 4 va ser dimarts i plovia. A mig mati no era a casa, vaig obrir la llibreta i vaig començar a escriure:“M’he assegut a l’aparador a prendre un tallat amb un croissant mentre llegeixo Egosurfing i veig com plou. La gent

Llegir més

Línies

4 d'abril de 2010

Jo abans escrivia en papers quadriculats. Potser va ser entre setè i vuitè d’EGB que vaig començar a escriure en papers en blanc. Al principi me’n sortia prou bé, les línies feien petites ones, però eren acceptables. En aquell temps vaig adonar-me per primera vegada que sentia la necessitat de fer coses que no duien

Llegir més