Pluja d'impressions

Ja veus noi, el dia que fa 800 anys del teu naixement el país et recorda. A Perpinyà, València, Mallorca, Barcelona i a la resta de pobles i viles hi ha gent que et dedica el seu pensament. Com pots veure, el poble manté viu el país sense l’ajuda dels senyors. Ja fa anys que els poderosos del Regne es van vendre als castellans. Ara ja no som un poble lliure, ja que les lleis ens les imposen els forasters. A més, fa més de 50 anys que estan repoblant mica en mica les nostres terres per matar-nos d’asfíxia, fet que no han aconseguit gràcies a les bones persones que en arribar han volgut formar part del poble català. Ens fa falta un senyor com tu, que sàpiga liderar la nostra revolta. Per això avui llegim el "Llibre dels feits", per aprendre dels teus encerts i els teus errors.

E nos en aquel loch hon sencontraren trobam ·I· caualler, e dixemli: Con ha estat aço, ni que han feyt los nostres? E dix: El comte Dampuries els del Temple anaren ferir als de les tendes, e en ·G· de Muntcada e en·R· anaren ferir a l ma esquerra. E dixmen nos: E sabets nals? Och, que ·III· uegades han uençut los chrestians als sarrains: els sarrains als chrestians ·III· uegades. E puys dixemli: On son? E dix el: A aquesta serra. E encontram en ·G· de Mediona, que deyen que en tota Cathalunya nuyl hom no iun iunyia mils que el, e era bon caualler, e exias de la batayla, e exiali sanch per lo labi dessus de la boca: E dixemli: En ·G· de Mediona, con exits de la batayla? E dix el: Car fo ferit. E cuydam nos que fos ferit de colp mortal que tingues pel cors. E -106- dixem: E de que sots ferit?

Duna pedra que man dat sus en la boca so ferit. E550 prenguem lo per
las regnas, e dixemli: Tornats a la batayla, que bon caualler per aytal
colp con aquel, enfelonir sen deu, que no deu exir de batayla. E a cap
du na peça que nos lo gardam nol uim. E can fo pujat sus en551 la
serra, no eren ab nos pus de ·XIII· cauallers: e la senyera de don
Nuno, e Rotlan lay qui la tenia, e Siri Guilleumes552, fiyl del Rey de
Nauarra: e podien esser tro a ·LXX·553 cauallers, e passaren denant
nos. E sus alt en la serra554 hon estauen los sarrains estaua gran
companya domens de peu, e hauia hi una senyera de uermeyl e de blanch
per lonch meytadada, e una testa dome o de fust al ferre. E dixem a don
Nuno: Don Nuno, pugem ab aquesta companya que ara uan que uençuts son,
que tuyt uan brescan, e companya que ua brescan en batayla no ha quils
escometa, que sils escometien be uençuts son. E anaren me pendre a la
regna el e don Pero Pomar, e Ruy Xemenis Deluesia555, e deyen: Uuy nos
ociurets tots, e la uostra rauata nos matara. E dauen nos grans
sofrenades, e dixemlos: Nous cal, que no so leo ne leopart556: e pus
tant ho uolets, aturar me, mas Deu uuyla que nonsen uinga mal daquest
aturar

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!