Programari Lliure i Societat

Reflexió sobre temes de programari lliure vinculats a aspectes socials

9 de juliol de 2004
Sense categoria
0 comentaris

Cinc minuts amb Jordi Mallach

En una estada llampec del famós Debian Catalan Cabal vam disfrutar
de la presència d’en Jordi Mallach, uns dels membres més actius en
els projectes de localització del programari lliure al català i
desenvolupador de Debian.

> - Us podeu presentar una mica ?

Soc un valencià, desenvolupador de Debian, col·laborador ......

> - Us podeu presentar una mica ?

Soc un valencià, desenvolupador de Debian, col·laborador
en diversos equips de traducció al català. A banda del
programari lliure, m'interessa sobre tot el món del
triatló i la natura.

> - Com us vau iniciar al programari lliure ?

A la facultat, en 1997, vaig tindre el meu primer contacte
amb una màquina UNIX i amb la xarxa en general. La màquina
es deia «patan», però el sistema operatiu era, si no
recorde malament, propietari... AIX, potser. Supose que
perque em va interessar aquell entorn multiusuari, em
vaig interessar pel tema, i un company de carrera em va
instal·lar no molt més tard la Debian 1.3 (Bo). Al
principi només era un usuari prou torpe, però dos anys
després, vaig voler tornar un poc de l'esforç que
tanta gent de Debian havia invertit en fer això possible,
i vaig començar a col·laborar.

> - Ens podríeu descriure el rol del desenvolupador de Debian ?

Depén de la tasca. La més normal és mantindre alguna
paquet de programari dins de Debian. La tasca implica
estar atent als possibles errors que puguen aparèixer,
mantindre el paquet actualizat a la última versió,
respondre als informes d'error que t'envien els usuaris
de Debian, etc. Alguns altres es dediquen a mantindre les
pàgines web del projecte, altres són els administradors
dels servidors, etc. Jo bàsicament mantinc paquets i faig
traduccions al català de diverses coses.

> - En quin estat es troba les aportacions que esteu
realitzant al projecte Debian ?



Últimament he anat reenfocant les meues energies a
millorar el suport de la llengua catalana al sistema
operatiu. Això ha implicat iniciar l'equip de traduccions
fa tres anys, i més recentment, l'empaquetament de
diccionaris ortogràfics, paquets de traduccions al català,
etc. A més estic molt involucrat en el manteniment dels
paquets de GNOME, que és el meu entorn d'escriptori
preferit.

Les traduccions ara mateix estan en bon estat, gràcies al
nou sistema de coordinació que s'ha implementat, i que
minimitza la dependència d'un coordinador que puje les
traduccions al servidor o assigne les noves traduccions
que s'han de fer. Clar que això no funcionaria si no
tinguèssim un grup de traductors actius per darrere.

En el front GNOME, ara mateix estem lluitant per a tindre
tot GNOME 2.6.2 lliure d'errades greus i enllestit en la
següent versió estable de Debian.

> - Quines són les noves línies de treball de Debian i quina opinió en teniu?


Debian ha estat innovant des de fa molts anys, és per
això que diem "el sistema operatiu universal". Dos
companys catalans, Robert Millan i Guillem Jover, porten
treballant un temps en fer Debian compatible amb
altres nuclis a banda de Linux, concretament amb FreeBSD i
NetBSD. Crec que és molt interessant, perque dona encara
més flexibiliat al sistema Debian. Si no t'agrada Linux,
pots fer servir BSD. 🙂

> - Quines conclusions treieu sobre el procés de discussió
d'algun dels punts del "social contract"?



En alguns moments pense que és bo discutir sobre les llicències dels components de Debian que no són
extrictament programari (documentació, microprogramari,
etc.), però poser en alguns moments s'ha arribat a un
límits un poc exagerats. Sembla que de moment s'ha
aconseguit un compromís per a que aquests canvis no
afecten el llançament de la pròxima versió, Sarge, i
després d'això podrem tractar el problema amb més calma.

> - Quina creieu que serà l'evolució de les distribucions
i específicament el cas de Debian ?



A mesura que l'ús de GNU/Linux es popularitze més i més,
crec que algunes grans distribucions guanyaran la "guerra"
del mercat comercial, i la resta tindran que buscar un
model de negoci diferent. Sembla que RedHat i Novell ho
tenen prou bé. En canvi, Debian, per la seua naturalesa no
comercial, no entra en aquestes baralles, i ja s'està
veient que és la distribució preferida per molts projectes
per a basar les seues distribucions locals. Tant la Junta
d'Extremadura, d'Andalusia i el Generalitat Valenciana han
triat Debian com a base per als seus projectes de
programari lliure. Debian continuarà sent el que és ara:
una de les distribucions més fortes i amb més usuaris del
panorama, però el més important del seu futur és que
seguirà sent la base per a moltes noves distribucions més
petites orientades a solucionar problemes locals molt
concrets.

> - A part d'això, participeu en la traducció de diferents
projectes (Debian, GNOME, GNU, etc) en quin estat es
troben ?



Al projecte Debian, la quantitat de material per traduir
es quasi infinita. Tenim fetes les pàgines web més
importants, i l'equip està treballant amb força en la
traducció dels diferents missatges que surten
al configurar cada paquet. A més, les eines «natives» de
Debian (el gestor de paquets propi, etc.) estan totes
traduïdes, igual que el nou instal·lador per a Sarge.
L'únic punt negre és la documentació per a l'intal·lador,
que ningú està fent.

Les traduccions del GNOME estan completades en la branca
estable (GNOME 2.6), i poc a poc anem treballant per a
completar els paquets de la següent versió (2.8) i els
paquets extres.

Les traduccions més importants del GNU Translation Project
estan al dia, però hi ha molts mòduls que no estan
assignats encara i no estan traduïts, per falta de
voluntaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!