La introducció prèvia a la taula rodona, sobre aspectes jurídics de la propietat intel·lectual ha estat farcida de bon contingut. Estava previst que la fes l’Abel Garriga, però per motius de darrera hora, l’ha substituit dignement en Manuel Martínez de Ribas, advocat a Baker & Mc Kenzie. La xerrada ha girat entorn la figura per exel·lència de la propietat intel·lectual: els drets d’autor; les figures de la propietat industrial: les marques, patents i secrets industrials; i la figura "sui generis" (espero dir-ho bé això) sobre la protecció de les Bases de Dades. En tot moment ha situat els matissos entre EEUU i Europa, i ha acabat concretant en la situació actual del PL, i de la GPL en especial.
[disculpeu totes les imperfeccions de vocabulari jurídic, si cal feu tants aclariments com sigui necessari als comentaris ;)]
Després de presentar-se i disculpar l’Abel Garriga per no haver pogut assistir, en Manuel Martínez Ribas
ha "disparat" ajudant-se d’una presentació projectada i no ha parat
fins al moment en que se li havia demanat que acabés, amb una precissió
suïssa.
D’entrada ha volgut exposar la diferència entre el dret romà present a Europa i el dret anglosaxó
-basat en la jurisprudència- present als EEUU. Ha aprofitat la
diferenciació per dir que a EEUU per jurisprudència es van donar alguns
casos de protecció de programari a través de les patents però que per
acord mundial, als anys 70 es va decidir que internacionalment es
regiria per la figura dels drets d’autor. El problema però, està en que
es possible patentar programari si forma part d’una "invenció major", modalitat a través de la qual "es colen" molts registres de patents.
La diferència entre aquestes dues figures jurídiques té moltes implicacions i per tant és bo distingir-les clarament:
A part d’aquestes dues figures, també n’ha exposat d’altres pertanyents
a la propietat intel·lectual, com ara la "sui generis" que a Europa vol
protegir l’esforç que s’ha fet per recopilar les dades (les BBDD per tant) i que s’està presionant a la OMPI per a que
s’internacionalitzi. També ha parlat de les marques, que poden referir-se a lletres, textos, música, formes, colors… i s’utilitzen per a "distingir productes, amb la intenció de protegir el consumidor". L’exposició bàsica, l’ha acabat amb el secret industrial, el qual intenta protegir el coneixement sobre com fer una cosa, però no proporciona un dret exclusiu.
Posteriorment ha volgut entrar més en el tema del programari, i ha llistat què pot constituir il·legalitat: distribuir
bens aliens, en territoris no vàlids, crear confusió, copiar
continguts, renombrar marques, barrejar codis de tercers, infringir
patents o fer la competència deslleial. En aquest darrer punt hi ha polèmica, per la implicació de l’administració en el món del PL.
Arribats fins aquí, ha mostrat diverses problemàtiques associades al programari lliure
en concret. La xarxa fa que el programari estigui a tot arreu i s’estan
produint molts problemes de territorialitat. Hi ha buits a les
llicències que porten a confusió, com per exemple el fet que la GPL no
diu res sobre la pantentabilitat del codi, i fins i tot hi ha advocats
que plantegen problemes entre la GPL i els drets bàsics d’autor i
l’acusen d’atacar la lliure competència.
Ha aconsellat que llicències indiquin la seva durada -a poder ser
indefinida-, ja que per exemple en el cas de l’Estat Espanyol s’entén
que és per 5 anys sinó es menciona. És necessari també incloure íntegrament el text de la llicència amb el codi, ja que fer-ne referència amb una URL no és suficient. Actualment una de les problemàtiques més grans dins el món del PL mateix, és la "barreja de codis", ja que la possibilitat d’enllaçar dinàmicament mòduls fins i tot en temps d’execució dóna peu a moltes interpretacions.
La xerrada ha acabat afirmant que la GPL és compatible amb el dret espanyol,
però que s’han de solucionar aquest problemes de "barreja de codi" i la
figura dels gestors de la propietat intel·lectual en el cas del PL
-tercers que puguin defensar als autors-. "Cal parar molta atenció a les llicències utilitzades" ha estat final abans del torn de preguntes. Tanmateix, s’han reservat bàsicament per a la taula rodona posterior.
Jordi Campos i Miralles
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
moooltes gràcies pel resum, si algú s’anima a fer-lo més extens …. 🙂
Jo soc music i el copyright teoricament protegeix la propietat intelectual creada, pero a la vegada soc director i tinc alguns videos a youtube que es veuen interromputs per denuncies de copyright d’audio, i jo pensu que sempre que s’utilitzi una canço amb copyright mentre no sigui integrament i sense obtenir cap benefici la llei hauria de ser mes flexible i permetre-ho.