Seleccions Catalanes

M’ha fet gràcia sentir,
darrerament, gent argumentant en defensa del posicionament en clau electoral de
la Conferència
Episcopal Espanyola. M’ha fet gràcia sentir dir que és lògic
i normal que la COPE
defensi els seus interessos i demani el vot per un partit…perquè ai las! quan
alguna entitat cívica basca o catalana es posiciona al costat del nacionalisme
que no toca……..aleshores se’ls acusa fàcilment de polititzar-se, com si
això fós sinònim de degradació,
d’interessos obscurs i d’altres males arts que, com sempre ha passat al
llarg de la història, ells especialment han dominat amb excel·lència.

Suposo que els senyors de
la COPE i els
del PP no s’estranyaran doncs, que com a President de la Plataforma ProSeleccions
Esportives Catalanes, convidi als ciutadans a votar aquells partits polítics
que inclouen als seus programes electorals
la defensa del reconeixement internacional de les seleccions catalanes.
Sobretot perquè no fer-ho seria tant incoherent, per part meva, com que el
senyor Laporta hagués defensat en el seu moment l’altre candidat a la
presidència de la federació espanyola, madridista declarat, i no al Sr. Villar,
mal que ens pesi.

No només demano a la gent
d’aquest país el seu vot sinó que animo a tots els polítics a entrar en la
discussió pública sobre el tema. Tan criticable és la no cessió de la gestió de
les infraestructures relatives al transport a Catalunya com que el govern de
l’Estat espanyol negui i actuï sempre en contra dels interessos esportius d’una
part importantíssima dels seus administrats, encara que ho siguin per força.

Tothom reconeix a
Catalunya que hi ha una majoria social a favor del reconeixement internacional
de les seleccions catalanes. Enquestes diverses ho han reflectit i el Parlament
de Catalunya s’ha pronunciat clarament a favor del tema en més d’una ocasió.
Però a Madrid és com si sentissin ploure, i la demanda majoritària d’un poble
té com a resposta no la indiferència
sinó el bloqueig i el veto de l’Estat a totes les gestions de les federacions
esportives catalanes dirigides en aquest sentit.

Aquesta pràctica de
l’Estat és legalment denunciable i unes eleccions on es decidirà el govern de
l’Estat que així actua haurien de ser un bon motiu per discutir i denunciar amb
contundència aquesta situació. Frenar
l’actuació a la contra de la maquinària de l’Estat ha de ser l’objectiu. I no
d’un partit català, sinó de tots.

I ara és, no hi ha dubte,
el moment adient i més coherent si el pragmatisme ens obliga a haver de ser
presents a Madrid.

Només junts l’acabarem
portant!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!