Gràcies a Miquel Pairolí, que l’ha traduïda al català, llegeixo la breu Carta a la meva filla de Georges Hyvernaud, publicada com el número 100 de la plaquette gironina Senhal. […]
Hyvernaud, un professor de literatura francès mobilitzat durant la segona guerra i, captiu dels alemanys, empresonat cinc anys en camps de concentració situats a Polònia, la va escriure en ser desplaçat cap a occident davant l’avenç dels russos. I, segur que fatigat i colpejat per la falta de sentit de tot plegat, diu:
"Un es pregunta per què resisteix. Perquè no estic sol, diu un. I un altre, i podria ser el mateix: perquè l’home és un ésser que no renuncia. Resisteixes per res, per això, perquè ets home."
Per això, segur, sí. En ser alliberat va tornar a les seves classes. Va publicar la carta a la revista Espaces a finals del 1945. I va poder viure fins el 1983.
[A la imatge, una caricatura prou al·lusiva que presideix la pàgina dedicada a Hyvernaud.]