La perfecta alegria

Una vegada, Francesc, caminant amb fra Lleó en ple  hivern i quan el fred viu el turmentava, va dir a fra Lleó:

Si els frares donessin exemple de santedat per tota la terra, no es troba pas amb això la perfecta alegria.

Si els frares sabessin totes les llengües i totes les ciències i totes les escriptures, si arribessin a profetitzar i a revelar les coses futures, no és pas això la perfecta alegria.

Si els frares parlessin les llengües dels àngels i coneguessin tota la ciència de les estrelles, dels animals, de les pedres i de les aigües, no es troba pas en això la perfecta alegria.

Encara que els frares sabessin predicar tan bé que convertissin tots els infidels a la fe en Jesucrist, no és pas aquí la perfecta alegria.


I fra Lleó, tot meravellat, li va demanar:

Et prego que em diguis, doncs, on és la perfecta alegria.

Francesc li respongué:

Quan arribem al convent, xops per la pluja, glaçats de fred, enfangats i afamats, i truquem a la porta i el porter ve enfurismat i ens diu: “Qui sou? Sou uns mentiders, aneu a enganyar a un altre que aneu enganyant tothom “, i no ens obre i ens fa estar fora, enmig de la neu i sota la pluja, amb el fred i la fam, tota la nit; aleshores, si això ho suportem amb paciència, amb joia, sense torbar-nos i sense enfadar-nos, això és la perfecta alegria.