És morta la poesia?

«Hom va sentir la necessitat d’escriure per replantejar-se les coses, per fugir de la vida quotidiana, mentre la complexitat (l’oculta complexitat de les coses) i les paradoxes esdevenien obsoletes, empipadores, si no sospitoses. S’esfondrava el projecte d’una societat millor (ara es tracta més aviat de fer-se ric com més aviat millor), mentre la poesia es devaluava fins a esdevenir insignificant.»

«Llegir poesia és anar contra corrent. És a dir, que és morta i és viva. És la disposició paradoxal de la poesia que li dóna sentit, perquè sense contrasentit i sense desvergonyiment, la poesia seria com un sermó religiós o un discurs polític o un sospir petit-burgès. Són les paradoxes les que li atorguen validesa.»

[Joseba Sarrionandia, a És morta la poesia?]