Viure
Publicat el 22 d'agost de 2005 per rginer
El cel i l’aire avui han estat nets, frescos, lluminosos. Molt aviat pel matí, a 2/4 de 9 hem fet el comiat per el seu últim viatge al meu espòs. Ara estic com en un núvol, cansada, sense més llàgrimes que em puguin caure i pensant, meditant, i intentar expressar quelcom que tinc dins, però no puc.És valuós poder expressar-te amb aquesta immediatesa i sobretot poder llegir els comentaris que han fet al meu anterior bloc.Continuarem els que ens hem quedat tots els viatges possibles i com he llegit en un dels comentaris; tot el que és valuós creix en el jardí del cor’.Segueix l’estiu, la mandra, però aviat tornaràn les presses i els neguits.
Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari