Mails per a Hipàtia

Al meu poble els reis arriben en un helicòpter de l’OTAN, de la base que tenim la desgràcia de patir dins el terme. És un bon contrasentit i un exercici consentit de propaganda bèl·lica que sembla haver esdevingut ja una tradició. El mal és que difícilment els pares amb xiquets i xiquetes en edat de fer carta renunciarem al somriure impagable que posen en veure baixar Ses Majestats de l’armatoste aquell. I uns per altres anem fent. Això sí: la meua germana, si li pega, comença a cridar “OTAN No, bases fora!” en el moment que apareix l’helicòpter. Sort en tinc d’ella.