vins que estimo (VqE)

vins de proximitat, vins per assaborir

12 de desembre de 2011
0 comentaris

Perafita 2007: potència i potencial al Cap de Creus

“Perafita negre 2007”

Vi negre criança
DO Empordà
Cap de Creus
Mas Sa Perafita
Cadaqués – Roses – Port de la Selva
Celler: Martín Faixó
Anyada: 2007
Raïm: 40% cabernet sauvignon, 32% garnatxa negre, 28% merlot
Grau alcohòlic: 15% vol
Preu aproximat: 15,70/16,50 euros

 

Comentari:

Malgrat diferències òbvies, el Cap de Creus presenta algunes característiques extremes de clima, relleu i sòl que fan recordar el llunyà Priorat, característiques que es transmeten a la singular personalitat de les veremes procedents d’aquesta península, banyada per la Mediterrània i dominada per l’acció del vent: la tramuntana, el vent fort i fred del nord que travessa els Pirineus, i les llevantades que transporten el vent humit i salí de la mar. En determinats aspectes, hom té la impressió que Cap de Creus és un Priorat marí, el Priorat més salvatge.


Històricament, el Cap de Creus havia registrat una activitat agrícola notable, basada en els conreus de secà, primordialment vinya i olivera, com ho demostren els rastres d’antics bancals i feixes de pedra seca que encara avui es poden trobar arreu del massís. Aquestes explotacions varen viure el seu moment d’esplendor abans de l’arribada de la plaga de la fil·loxera, quan els preus dels vins i alcohols es trobaven en el seu nivell de rendibilitat més alt. Les males comunicacions terrestres se suplien en aquell moment amb el transport per mar que podia arribar fins i tot a les destinacions colonials. Posteriorment, comença una etapa de profunda decadència per la dificultat de mecanització dels conreus i la seva pèrdua d’interès econòmic, arribant als nostres dies amb l’abandonament pràcticament total de les terres.

Tot i això,
la família Martín Faixó, amb una llarga trajectòria professional al sector de la restauració a Cadaqués, es va proposar, fa uns onze anys, recuperar el conreu de la vinya al Cap de Creus, reprenent el testimoni de l’avi Meliton Faixó que havia tingut vinyes fins a finals de la dècada de 1960, amb què elaborava vi que servia al seu bar de Cadaqués. L’any 2001 planten les primeres sis hectàrees amb ceps de cabernet sauvignon, merlot i garnatxa, a més de moscat d’Alexandria.

El 2003 adquireixen l’antic mas de Sa Perafita, situat en ple Parc Natural, on s’hi permet instal·lar el celler. El mas s’alça en un punt on hi conflueixen els termes municipals de Cadaqués, Roses i el Port de la Selva. Precisament, el mot perafita és un derivat del llatí que significa
pedra ficada o fita. Val a dir, però, que aquesta contrada natural no entén massa de límits administratius.

En aquesta progressió en el temps, el celler presenta l’any 2007 els seus primers vins negres, el Cadac 2004 i el Perafita 2005, i torna a introduir el raïm blanc de la varietat picapoll que havia desaparegut del Cap de Creus. 

Actualment, la propietat compta  amb unes 42 hectàrees de superfície, de les quals unes onze es destinen al conreu de la vinya. La dificultat que presenta el terreny per a la planarció de la vinya comporta que calgui utilitzar maquinària especialitzada per a triturar la pedra que forma el sòl, a banda dels treballs d’aplanar bancals i apilar marges.

Les elaboracions resultants són els vins negres Cadac i Perafita, a més dels Perafita blanc –tastat també recentment oferint una sensació realment esplèndida-, rosat, garnatxa dolça i moscatell.


Pel que fa al Perafita negre,
es tracta d’un vi que ha rebut una criança d’onze mesos en bótes de roure francès Allier. Som davant d’un gran vi, molt extractat, amb un considerable potencial d’envelliment encara. Si s’opta per consumir-lo ara, és quasi obligatori el seu pas previ per un decantador, o encetar l’ampolla unes hores abans, per tal d’aconseguir que el vi s’oxigeni i expressi plenament les seves característiques. De ben segur, no aconseguirà bons resultats a concursos o guies que dediquin poc temps a cada vi. Per contra, si és té la paciència suficient, hom podrà gaudir de la seva potència aromàtica i en boca, però també dels matisos provinents del seu entorn.
 

La tasca de recuperació de la vinya al Cap de Creus, empesa per aquesta i altres iniciatives, mig empresarials i mig romàntiques, comença a manifestar els seus primers resultats, que són indicatius de l’enorme potencial enològic d’aquesta zona, tot i les dificultats que comporta el conreu acurat de la vinya.


Nota de tast.
Color picota fosc. Aromes complexes, intensitat alta, fruita vermella dolça (gerd, cirera, móra) i panses, notes torrades de la criança. Pas de boca llarg, concentrat i tànic, sensació de frescor, notes elegants de fruita, minerals i especiades. Final persistent.
Data de tast: novembre 2011 (corresponent a l’ampolla 8.867/12.189)
Valoració Vins que Estimo: Excel·lent 9,50/10

Altres informacions.
El web del celler ofereix una àmplia informació que permet conèixer el seu entorn. A destacar el magnífic reportatge publicat pel periodista Alfons Petit al Dominical del Diari de Girona (“La vinya torna al Cap de Creus”, 20 de maig de 2007) i que es pot consultar en pdf al web del celler. Des del punt de vista enoturístic, hi ha la possibilitat d’hostatjar-se i gaudir d’una, sens dubte, inolvidable estada al propi mas Perafita.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!