Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

10 de novembre de 2008
10 comentaris

METANOIA DE L’INCONEGUT (Els rastres del sentit)

 

Quina pressa ens entra quan volem fer ciència, si allò més satisfactori és la paciència, l’empatia i la clarividència: la “consciència de la visió”, com deia Oskar Kokoschka. Callar quan escoltem, deixar que les paraules et transformen de debò i proposar allò que cal ser reactualitzat. M’arriba un text sobre la personalitat creativa i n’extrac tres característiques: a) llargues estones de calma receptiva durant les quals la complexitat i les contradiccions de la vida (la vida de tots) assoleixen una nova forma, b) daltabaixos emotius per saturació informativa dels estats liminals de la percepció i melanconia impulsiva davant el buit d’una obra pròpia conclosa, c) capacitat de fer intervencions estètiques àgils, intenses i vigoroses en un moment de necessitat. Ponderació inclusiva, crisi emocional i dinamisme resolutiu. Una personalitat que expandeix el rol creatiu fins que el rol escollit arriba a ser hegemònic es troba irreparablement eixes tres fases: li dóna marxa a la curiositat i no infravalora ni menysté cap dada que estiga al seu abast, s’apassiona tant amb la realitat que pateix per la seua “desidealització” i per la fi de qualsevol activitat creativa que l’esmene i la reestructure, reserva latent la possibilitat de tornar a l’atac iniciant camins sempre renovats. ¿Vos sembla una gama de processos poc espirituals? ¿Necessiteu el refugi anestesiador d’una consigna religiosa, partitocràtica o epistemològica?  La creativitat occidental, fins i tot en la seua vessant improvisadora mediterrània, és tota una espiritualitat sense codificar completament  i que ultrapassa qualsevol redundància informativa. Una metanoia de l’inconegut, una paraxiologia del valor modèlic, una neosensibilitat del contrasentiment nutritiu. Una escabussada en les immediacions de l’iceberg de la subjectivitat per anar a traure el cap a una badia tropical en l’entra-i-surt que dura un nanosegon, el llarg nanosegon de la nostra existència.

Imatge: retrat microscòpic de la pulsió d’un nanosegon.

  1. el text. 
    Si no l’has llegit, et recomano “Teoria de la inteligencia creadora” de José Antonio Marina. Està molt i molt bé. A casa, et vaig deixar un llibre per tu. Recordes que te’n vaig parlar? Aleshores no recordava ni el títol ni rés. Si vols, tens totes les dades allà. 

  2. Calma, daltabaixos, intensitat… entrar a l’iceberg i sortir a la badia tropical. Fugir del llibre noude trinca que d’aquí tres mesos ja serà pasta de paper i anar al cagat de mosques que jeu a la prestatgeria de casa o d’un/a amic/a.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!