Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

30 de juliol de 2013
2 comentaris

Confrontació de projectes per a la reforma de l’Administració local

Divendres passat el govern espanyol aprovava un projecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. Avui, el Govern de la Generalitat ha fet el mateix amb el projecte de llei de governs locals de Catalunya.

 

Els dos textos divergeixen en tot: des dels objectius fins a l’àmbit competencial passant per la qualitat normativa. Són models diferents pensats per a països també diferents i expressen un xoc de mentalitats que reflecteixen la contraposició actual entre els projectes nacionals de Catalunya i Espanya.

El projecte aprovat per l’executiu madrileny no està pensat tenint en compte les necessitats d’actualització del marc normatiu local configurat a la Llei de Bases del 1985. Més aviat obeeix a les peremptòries prioritats d’una administració estatal endogàmica que és incapaç d’aplicar-se a si mateixa les retallades que imposa a les comunitats autònomes i els ajuntaments en nom de l’estabilitat pressupostària. Els principals trets de la reforma en curs són la limitació de les competències locals, el reforçament de la tutela estatal en matèria financera, la potenciació de les diputacions provincials i la negligència envers les potencialitats de les iniciatives locals en matèria de desenvolupament econòmic i social específiques dels ajuntaments. Cas d’aprovar-se en aqueixos termes, aqueixa reforma de la legislació estatal bàsica en matèria local suposarà a la pràctica la liquidació definitiva del principi d’autonomia constitucionalment atribuït a aqueix nivell d’administració.

Pel que fa al projecte de llei de governs locals elaborat pel departament que dirigeix Joana Ortega, dissortadament no es pot dir que estigui a l’alçada dels reptes pendents que el món local català té plantejats. Així ho ha estimat el col·legi de secretaris, interventors i tresorers de Catalunya en les al·legacions que va presentar durant el tràmit d’audiència que va obrir la consellera amb les entitats vinculades a la vida municipal del nostre país.  El text aprovat pel govern català no és un model alternatiu propi que es pot contraposar als propòsits centralitzadors del govern espanyol. Ni tan sols contempla les possibilitats reals d’un desenvolupament integral de les previsions estatutàries subsistents després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut del 2006.

El projecte menysté les potencialitats dels consells de vegueria per articular els municipis i les comarques al voltant d’un ens supramunicipal potent que només por sorgir de la transformació radical de les actuals diputacions provincials. El suposat estalvi en les retribucions dels consellers comarcals i la desaparició del consell comarcal del Barcelonès són un minso argumentari per defensar la seva consistència. Les omissions resulten clamoroses: res a dir original sobre la reordenació del sector públic local trufat d’ens instrumentals sobrers, cap mesura tendent a millorar el control de legalitat i la prevenció de la corrupció, cap esment a l’eficiència al marge de les impostures conegudes sota la denominació de la Nova Gestió Pública.

Aqueixes deficiències del projectes català i espanyol no ajuden pas a plantejar la divergència de les dinàmiques  locals respectives d’una manera constructiva sinó que coadjuvarà a que la confrontació de models de país en l’àmbit local sigui real però confusa. La vida local està abocada a afegir a les dificultats  derivades de la crisi econòmica les orientacions contradictòries que emanaran des de l’Estat i la Generalitat, que a curt termini es resoldran per la imposició forçada de les directrius espanyoles en base al principi de jerarquia normativa però que no resoldran les necessitats de regeneració dels ens locals com a elements clau del desenvolupament econòmic i la cohesió social.
  1. Certament coincideixo amb la major part dels teus comentaris. L’únic que no sé veure per enlloc és la diferència de models entre el projecte espanyol i el projecte català.

    Més enllà de les deficiències d’un i altre projecte. L’estatal obeeeix a un ideari o un model, no compartit, però a un determinat model o ideari. El català no se sap ben be a quin model obeeix. Certament es troba atenallat per totes les limitacions que la CE i la interpretació que en fa TC imposen al legislador català, però això no és excusa per no fer al menys un text que no sigui una còpia de l’estatal amb l’afegit d’una proposta de reordenació de les competencies dels govens locals catalans que no sabria dir si ordena o desordena encara més l’actual marc.

    Segur que la Generalitat i els juristes dels anys 30 estaven en pitjors condicions i el text de la Llei municipal de 1934 és d’una qualitat i coherència a anys llum del text que avui se’ns proposa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!