ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA MARATÓ DE TV3

Sense categoria

Avui la nostra televisió pública fa una marató extraordinària dedicada a la pobresa, i prop de 300 entitats ja han presentat projectes d’ajuda on aniran els diners recaptats, més de 600 mil a les 17 hores. De fet els mateixos presentadors parlen de que en el context de crisi econòmica i retallades ha disparat les necessitats, i sobre un 20% de població adulta catalana, i prop de 25% de joves ho pateix. El mateix president ens diu que les coses estant al límit, i demana la solidaritat. Tot el suport a la iniciativa, encara que com reflecteix l’article del Xevi Xirgo que us adjunto, hi ha un punt d’indignitat i cinisme en aquesta iniciativa, ja que una causa molt directa d’aquesta xacra per qualsevol societat, es la nostra relació malaltissa amb Espanya, el nostre espoli consentit, i els greuges continus que patim, i ja n’hi ha proa de desviar la mirada, i fer veure que tot es normal, com diu ell una marató per la independència seria anar directament a l’arrel del problema, com deia aquell no li donis peixos per menjar, sinó una canya, i li ensenyes com es fa servir, aquesta es la solució.

I la ‘Marató per la independència’?

Tv3 emet avui la Marató per la pobresa i serà un èxit. I no discutiré gaire que aquesta és una de les funcions de la televisió pública d’un país. Les coses van mal dades, molta gent pateix i TV3 ha decidit tirar endavant “un projecte excepcional com a resposta a la creixent demanda de col·lectius i del conjunt de la societat catalana”. Collonut. Serà un èxit i tots ens hi hem d’abocar. Però, posats a fer pedagogia i a sensibilitzar-nos davant determinades situacions, que és el que farà durant tot avui TV3, potser ja comença a ser hora que, a banda de La Marató de desembre i la Marató per la pobresa d’avui, TV3 programi també per a un dia d’aquests la Marató per la independència. O, si ho volen en llenguatge convergent, la Marató per la independència fiscal. Perquè, posats a fer pedagogia, que és el que ha de fer la televisió pública d’un país, insisteixo, podria explicar durant tot un dia que si som més pobres també és per culpa d’Espanya. Podrien explicar que cada any el 8% del PIB català se’n va a Espanya i no torna; que l’Estat ens deu 8.605 milions d’euros que ens havia promès i no ha pagat; que de cada euro que l’Estat recapta a Catalunya 43 cèntims no tornen, que ens incompleixen constantment els compromisos d’inversió en infraestructures, i un llarg etcètera de desinversions que no podrien omplir una Marató sinó dues. Tindrien cua de grups per actuar de franc i milers de catalans es mobilitzarien arreu del país. Que l’endemà de la Marató per la independència continuaríem essent dependents d’Espanya? Segur. Demà tampoc haurem solucionat la pobresa, i bé que avui fem una marató, no?.

XEVI XIRGO

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.