Cap a una revolució antropològica

Les revolucions històriques no són vàlides en la nostra situació mundial actual, no tenen les respostes que necessitem per a les grans transformacions que ara s’estan produint, davant de la gran pobresa que augmenta a nivell mundial, davant de la problemàtica ecològica i de la configuració de la pau en un món cada vegada més globalitzat.

Ara s’imposa un canvi de fons de nosaltres mateixos, un capgirell en tot el nostre món de necessitats, una «revolució antropològica», la formació d’una nova identitat social, un nou subjecte humà en procés i en lluita per un món «en peu d’igualtat».

Aquesta revolució antropològica, tant en continguts com en el sentit de la seva direcció, és ben diferent a les idees que es porten sobre les revolucions socials. És un alliberament no de la pobresa i la misèria sinó d’una riquesa i un benestar cada vegada més superflus; és alliberament no de les nostres carències sinó del nostre consum en el que acabem consumint-nos nosaltres mateixos; es tracta d’un alliberament no de la nostra situació d’oprimits sinó de la praxis immutada dels nostres desigs; alliberament no de la nostra impotència sinó de la nostra particular prepotència; un alliberament no de la nostra situació d’éssers dominats sinó de la nostra apatia; finalment haurà de ser alliberament no de la nostra culpa sinó de la nostra innocència, o més ben dit, de la il·lusió d’innocència que amenaça en convertir-se en el fonament de la nostra consciència quotidiana.

Aprendre a parar-nos i donar mitja volta deixant el camí que ens porta a fer sempre igual i a reproduir els nostres hàbits de sempre. Una força viva cap a la resistència a la pressió social que no ens vol permetre cap mena de resistència, encara que la catàstrofe consisteixi possiblement en que «tot continuï igual com sempre».

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari