Al costat nostre i no els veiem

Durant la tarda del dissabte 4 de maig, al Passeig de Vic s’ha celebrat la Mostra d’Entitats que es fa cada any per aquestes dates; grups variats de la ciutat surten a presentar als vianants la seva organització, mostrant els objectius que persegueixen i les seves activitats. Durant unes poques hores hi ha una petita ocasió d’establir contacte amb uns i altres.

El temps donava per a poc, però com que em sentia especialment atret per la presència d’alguns grups de gent de pell de color negre me’n vaig anar a trobar-ne uns que van resultar ser nigerians, de l’ètnia igbo, i vaig poder mantenir una bona conversa amb en Frak, una persona amable que em va obrir una petita escletxa a la realitat rica i plural que ells representen: van venir a Vic des del «Gegant d’Àfrica», el país més poblat de l’Àfrica, una federació de trenta sis estats amb capital federal a la ciutat de Abuja.

Els de Biafra tenen una caseta pròpia un trosset més amunt; estan molt ben relacionats uns i altres i són tots igbos, però no és difícil d’entendre que la gran massacre de biafrenys amb molts milers de morts per les armes i per la fam durant la guerra de 1967-1970 i consegüent re-assimilació del territori a la federació, mereix un tractament singular. Allà vaig poder mantenir també una petita però amable conversa amb l’Uchel.

Nigerians en general, etnia igbo, Biafra…, són, doncs, part de la Mostra d’Entitats vigatanes, mantenen animades converses entre ells, porten alguna bandera, fan alguna dança, en alguns moments fan crits reivindicatius de l’antiga i curta independència de Biafra…, ofereixen productes de la seva terra a tothom qui passa: cacauet, oli de palma, cola, coco, nyàmera cuinada que es suca amb l’oli de palma…

Tornant a casa he cercat a internet les paraules «Nigèria» i «Biafra» i he començat a trobar explicacions de les grans riqueses d’aquesta gent que tenim ben bé al nostre costat: la seva literatura, música, televisió, cinema… Nollywood, per exemple, és la seva gran indústria de cinema, la segona del món i per damunt de Hollywood, que produeix més de sis-centes pel·lícules a l’any, amb més de set mil títols en tretze anys.

A mi em fa molt mal veure la gran indiferència de l’entorn que passa davant d’ells. Ells es veu que ja hi estan acostumats i també «passen» dels qui passen, fan la seva colla a part i conversen només entre ells: en quedarà poc més que un testimoni de presència: però, agradi o no, interessi a algú o no, ells hi han sigut per mostrar a qui ho volgués veure que el nostre món, el nostre planeta, és immensament ric de realitats humanes diverses que esperen torn per establir contacte i per obrir una rica comunicació. Per si algú encara no ho sabia, resulta que una bona colla de representats directes d’aquestes mil ètnies i cultures, són i viuen al costat de casa nostra i tenen ulls i rostres que qüestionen i interpel·len les nostres grans indiferències o rebuigs.

Els he donat la meva adreça i telèfon i els he demanat que em convidin i em deixin participar en els actes i festes que vagin organitzant.

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, Migracions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*