Que tot canvii a fons

Si, com comentàvem no fa gaire, viure és canviar, parlar de canvis és parlar de vida. Canvis reals, volem dir, canvis en profunditat en la nostra mateixa intimitat, i no es tracta pas d’allò que solem dir-ne “canviar coses per què res no canvii”. El canvi vol dir metamorfosi, transformació real, transubstanciació, de soca-rel.

Llegim el poeta Hölderlin:

Que canvii tot a fons! Que de les arrels de la humanitat sorgeixi el nou món! Que una nova deïtat regni sobre els homes, que un nou futur s’obri davant d’ells!

Al taller, a les cases, a les assemblees, als temples, que canvii tot a tot arreu!

Diríem que aquesta nova deïtat seria la mateixa intimitat i ànima de cadascú dins la col·lectivitat. El canvi és transformació personal, viure, voluntat constant de obrir horitzons.

Sense posar-hi límits per endavant. Com es podia llegir fa pocs dies a la carta de menús d’un restaurant:

“La vida et posarà obstacles,

però els límits els poses tu”

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari