Veus contra el silenci

Al text anterior titulat Esgarrifats parlem de l’exposició recentment inaugurada a la biblioteca pública de Vic i ho acompanyem amb alguns textos breus escollits del llibre de referència Llums i Taquígrafs.

Ara ens volem referir al tercer volum d’aquest llibre que porta per títol Afònics. Veus contra el silenci on es recopilen els mots i les paraules d’una trentena llarga de personalitats que analitzen el caràcter polític, ètic i social obert per la metàstasi de la corrupció. Veus i paraules que adoben l’esperança, abonen un futur diferent i esperonen l’acció col·lectiva.

No podem reproduir aquí el contingut d’aquest llibret i qui hi estigui interessat ja el podrà trobar. Limitem-nos, doncs a posar-ne uns breus fragments que ens han semblat significatius:

“La concentració de casos de corrupció al nostre país és una confluència de tres fenòmens: el primer més contemporani té a veure amb el caràcter espoliador del capitalisme, que des de fa més de dos segles ha desfermat una competició global per l’acumulació dels recursos i de la riquesa. Podríem creure que això es pot fer legalment, que hi pot haver un capìtalisme legal i no corrupte, però la corrupció va més enllà de la il·legalitat. És la cultura que consisteix a relacionar-se amb qualsevol bé de manera espoliadora. La legitimitat del benefici propi sense altra mesura que la capacitat d’acumular permet justificar qualsevol pràctica, ja sigui el favoritisme, el tràfic d’influències o la concentració de privilegis, que són a la base de la corrupció.

El segon fenomen té a veure amb els poders institucionals, familiars i empresarials gestats i consolidats durant el franquisme, […]

El tercer ve de més antic. Té a veure amb la construcció d’Espanya com a estat-nació. La història d’Espanya com a estat modern és la de la reconquesta d’Al-Andalus i la de la conquesta d’Amèrica. Per tant, és un país fet pels “conqueridors”, és a dir: comtes i reis rapinyaires, mariners pillastres, inversors, comanadors,negrers, etc. […]

[Del text de la Marina Garcés, pàgines 12-13]

La corrupció és, sens dubte, un problema sistèmic. No és estrany que els polítics i les cúpules dels partits tendeixin a dir el contrari, a dir que només són “algunes pomes podrides” o que és “l’esperit de la picaresca”, que vindria a dir que la gent som els pispes i que ells no són ni més ni menys que tota la resta. Però hi ha una gran diferència entre els que se les enginyen per arribar a final de mes en un sistema injust i desigual en oportunitats, i els que participen de trames organitzades de tipus mafiós per saquejar països sencers amb el fi de mantenir privilegis i explotació.

[Del text de la Simona Levi, pàgina 84]

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*