Esgarrifats

Ahir, dimarts 8 de gener es va fer, a la biblioteca Joan Triadú de Vic, la inauguració d’aquesta exposició preparada fonamentalment per l’Anna Carrió, amb la col·laboració de diferents persones que s’engloben sota el nom de “Col·lectiu de Persones Esgarrifades”.

A més de convidar-vos a visitar-la detingudament, em serveix de pretext per fer també aquí algunes anotacions sobre aquesta lacra tan seriosa i greu de la nostra societat com és la corrupció existent a tots els nivells i que ens afecta directament a tots.

Per avui em limito a reproduir algunes frases significatives que es poden trobar als volums “Llums i taquígrafs”, una de les fonts principals de l’exposició:

La corrupció constitueix una amenaça per a la primacia del dret, la democràcia i els drets humans[…] destrueix els principis d’una bona administració, de l’equitat i de la justícia social.

Si dels governs en traiem la justícia, ¿en què es converteixen sinó en bandes de criminals a gran escala?

Com més alt vulguis arribar més cadàvers hauràs de deixar a la cuneta. Si ets un xai queda’t a casa amb uns pocs euros. Si vols guanyar has de baixar al camp de batalla i vendre la teva mare.

Els qui creuen que el diner tot ho fa acaben fent-ho tot per diner.

Rere cada gran fortuna hi ha un delicte.

La corrupció de la política no té res a veure amb la moral o la laxitud de la moral, de diverses personalitats polítiques. La seva causa és merament material.

Si no lluites per acabar amb la corrupció i la podridura, acabaràs formant-ne part.

Molts jutges són absolutament incorruptibles: ningú no pot convèncer-los per a que facin justícia.

Hi ha qui diu que és una bogeria resistir-se al sistema; però el que és una bogeria és no fer-ho.

Si l’Estat neix de la superació dels poders i regles privades mitjançant la constitució d’un ens superior que mitjança entre poders privats en favor de l’interès general, l’Estat mor o comença a morir quan aquests poders privats se n’apropien i el sotmeten a les seves pròpies lògiques.

La pitjor desesperació d’una societat és el dubte de si viure honestament resulta inútil.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*