Por a la realitat oberta, a la llibertat

Diuen que la por és mala consellera, per por s’han fet i es fan disbarats greus arreu del món.

Jo crec que, si ens ho mirem a distància, veurem que la por i la desconfiança en la realitat poden explicar moltes de les greus monstruositats que trobem al nostre entorn i són la raó fonamental que explica l’èxit dels feixismes, nazismes i totalitarismes de tota mena. Ens sentim amenaçats i, com els cargols davant el perill més insignificant, ens repleguem dins de la closca. Ens fa molta por un món obert a tots els vents, ens fan por noves idees que puguin capgirar les nostres ‘seguretats’…

Aquesta por té una molt llarga història i els replegaments apareixen a tots els nivells: ja el pensament dels antics filòsofs grecs es debatia entre la seguretat i l’obertura a un món sempre obert i incontrolable; Parmènides acota i defineix el ser de totes les coses per tal de domesticar, simplificar i tancar la realitat i posar-la sempre sota control, amb desconfiança envers tot allò que s’escapi d’aquest control. Contràriament, Heràclit és en aquells moments la gran expressió de l’obertura plena de la realitat a l’acció transformadora dels humans, sempre oberta o totes les possibilitats; i en aquell món ja dominat per les pors, és Parmènides qui es fa fort i domina la filosofia i el pensament fins als nostres dies; obre un futur de pensament capficat en la definició del món i de les coses, definint-ho tot per fer-ho definitiu i tancat a qualsevol novetat real.

Aquest món definit i definitiu no admet, doncs, cap novetat real possible; en ell no hi podem haver vingut a fer res, simplement se’ns hi ha convocat com a espectadors, admiradors, adoradors… que ja ho hem trobat tot fet i cuinat per la divinitat, on només ens cal ser obedients i posar-nos confiadament a les seves mans i a les dels seus representants. Un món plaent i còmode que fàcilment ens captiva perquè ens allibera de pensar i de la responsabilitat de ser lliures: ens fa miserables de soca-rel i ens assassina com a persones però és plaent i confortable i fàcilment caiem en el parany.

Estimar la mort per damunt de la vida; la mort pròpia i la dels altres.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari