Els fils

Els fils dels pares, els fils del destí,

                                          els fils del propi cos,

els fils dels bons amics, fils tan llargs

                                           que et fan entrebancar, els fils.

Els fils que et lliguen, fils

                      com amors duradors.

Com els d’un titella, de vegades en tensió,

                       d’altres fluixos o embolicant-se.

(…)

[Del poema del mateix nom, de Joseba Sarrionandia]

               

I el poeta continua fent-nos veure que si ens adaptem als fils i en fem cas en podem quedar presoners per molt temps…

Però de sobte ens adonem que són com raigs del sol o de la lluna, que no ens lliguen, que no tenim fils. I deixem de ser marionetes.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*