«Poble Actiu Perafita»

Per mi la notícia de la presentació pública de «Poble Actiu Perafita» va ser una agradable sorpresa i vaig poder assistir a la convocatòria. Un grup nou de perafitencs que es mostra, directament i a través d’un manifest que han elaborat entre tots, disposat a participar amb il·lusió i decisió en l’organització i bona marxa de la comunitat del poble. I no des del pensament d’algú que s’hagi imposat sobre els altres com sol passar arreu, sinó amb la voluntat d’arribar a decisions només des del diàleg i el debat entre tots i en tots els àmbits d’actuació que es proposen. Amb voluntat expressa d’estar sempre oberts a les diferents veus i maneres de pensar i d’actuar dins la comunitat. D’entrada, doncs, em sembla una gran notícia per al poble.

Segur que sortiran ben aviat veus pessimistes o interessades que auguraran que pels camins que ells es plantegen no es pot arribar enlloc i que «duraran dos dies». I podrien tenir raó, perquè l’experiència ens mostra que és més «normal» que la gent ens disgreguem i ens barallem partint de partidismes i d’interessos particulars, que no pas que siguem capaços de fer arribar les naus comunitàries a bon port amb constància des de la fe en les persones i en la col·lectivitat.

Mostren claredat al proposar-se unir veus discordants de tota mena i mostrant-se oberts al diàleg i col·laboració amb tothom. En un món que sembla que només pot tirar projectes endavant partint d’anar sempre contra algú, per confrontació entre partits i persones, aquest plantejament per la via oberta i positiva a través d’una relació cordial amb tothom i amb assemblees obertes per debatre i reflexionar, em sembla tot un repte revolucionari.

Per ara no sabem ni podem saber on arribaran, però la confiança en les persones que tenen projecte ens pot mantenir esperançats. Mai quan sortim de casa no sabem si, on ni quan arribarem al destí que ens havíem proposat o a algun que s’hi assembli; sempre dependrà de tots i cada un dels vianants i de les respostes a altres circumstàncies que se’ns podran anar presentant. Però mai aquestes incerteses inicials ens haurien d’impedir que sortim decidits i enèrgics a enfrontar-nos amb la intempèrie, els freds i les foscors.

Una gran incògnita: trobaran respostes decidides i fermes en el col·lectiu del poble que ho secundin i ho recolzin de manera efectiva? Podran realment obrir-se camí a la mar amb una nau de molts i variats rems que avancen amb esforç coordinat? Qui sap si altres persones i grups que els han precedit en propostes i il·lusions col·lectives no s’han topat amb roques i esculls que han impedit avençar en col·lectiu, veient-se reduïts a variar de rumb i a agafar el timó sense els rems i més o menys en solitari…

Una proposta de poble necessita que aquest poble se la faci seva i la recolzi activament i per ara no sembla gens habitual que això passi a la nostra societat. Més aviat s’ha après a mirar de lluny aquells que es mullen per les qüestions comunes i a criticar-los sense treva per justificar la pròpia passivitat i indolència. L’obstacle inicial podria venir, doncs, de les mateixes persones convocades a secundar-ho.

La meva més cordial felicitació per la proposta i el desig sincer de que tinguin un molt feliç i llarg viatge cap a Ítaca, «ple d’aventures, ple de coneixences».

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*