Revolució a nivell de consciència

A veure com ho entenem això de fer la revolució; des de les grans revolucions històriques ja ha plogut molt i està vist que de fet ens han portat on som ara. Tenen el comú denominador de creure que es tracta de canviar el món canviant els qui ens representen, d’enviar a la guillotina els poderosos corruptes i explotadors del poble i de posar-n’hi dels nostres, dels qui considerem bona gent, per a que continuïn sent els nostres representants en qui delegarem les nostres responsabilitats.

No pot funcionar mai. Primerament perquè ja sabem que l’Estat corromp i que els nostres amics poden també arribar a ser uns grans explotadors i dominadors. I sobretot perquè això vol dir atorgar a qui es posa al davant un poder sobre nosaltres que mai no hauria de poder tenir en una comunitat de persones lliures, autònomes, responsables d’elles mateixes i de la societat que les envolta.

Si ho apliquem a l’actualitat entre nosaltres ens adonem de la creença molt generalitzada de que es tracta de que els nostres, els nostres representants catalans, passin a ser realment els poders del nostre Estat, de la nostra República, desfent-nos ja de tota colonització exterior. No volem cap colonització i certament ens hem d’alliberar ben aviat de la que ara ens ofega, però el gran problema de fons no podrà canviar mentre mantinguem la terrible creença de la delegació, mentre pensem que això és ja la nostra gran aspiració sense encarar el sentit profund de la vida i de l’existència humana de persones lliures i responsables d’elles mateixes.

Canviar-nos a nosaltres mateixos i canviar la societat des d’un canvi radical de mentalitat que ens porti a sentir-nos i a viure’ns com a sers autònoms i responsables i crear grups i comunitats reduïdes que entenen la vida d’altres maneres i s’atreveixen a tirar-les endavant deixant al marge els poders constituïts, des de la més gran pluralitat i diversitat. Gent i grups diversos que s’organitzen per viure, per treballar, per gaudir en companyia i que es podran anar comunicant i connectant en una xarxa sense centre.

No cal parlar més de que s’hauria de fer tal o qual cosa, sinó de què podem fer  ara ja i en les nostres actuals circumstàncies. No cal dir que ja hi ha molt en marxa en molts llocs i situacions que va per aquesta via: potser caldria que es conegués més i que fos estimul per a la multitud ingent de creients en el poder de l’Estat i en el seu domini sobre les nostres consciències.

Entenc que la vertadera revolució va per aquests camins.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*