Deixar de ser ovella

Continuo amb la meva reflexió de l’entrada anterior:

De fet, més enllà d’aquestes consideracions sobre la diversitat de les nostres cultures que és real i que cal tenir sempre molt en compte, a mi aquesta situació de l’església de Perafita em sembla la versió perafitenca o lluçanesa de l’agonia d’una església que ja no dóna per a més en la seva falsedat i engany en nom, de manera perversa, de Jesús de Natzaret. Tot plegat em sembla degradació total. Penso que amb honradesa haurien de plegar ja, però aquesta honradesa no és una herba que abundi i, és clar, duraran encara molts anys, si més no amb missioners vinguts del tercer món per apuntalar-ho.
Mantenidors d’una potència econòmica i poca cosa més…
Una altra cosa és que cadascú s’apunti o no a aquest apuntalament de la farsa: Tothom és ben lliure de continuar combregant amb aquestes rodes de molí per saecula saeculorum, encara que s’adoni d’aquesta gran mentida, però potser ja no és lògic que es vulgui apedaçar amb crítiques al pastor.

Clarament em sembla qüestió de deixar de ser ovella i prou. I “deixar que els morts enterrin els seus morts”.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*