Interculturalitat

A la gent del meu poble, de Perafita, aquest matí de la Mercè els he enviat el següent missatge que faig extensiu a qui el vulgui llegir:
Ahir vaig anar a l’enterrament de la meva tia Annita i confesso que em vaig posar molt nerviós amb tota la cerimònia que oficiava el rector, crec que es diu Gregori. Vaig arribar a comentar amb algú que felicitava la gent de Perafita per la seva paciència en aguantar-lo.
Però crec que sóc injust i que els problemes van per un altre cantó: aquest home fa present entre nosaltres una altra cultura, una manera molt diferent a la nostra d’entendre el món i de viure’l; un altre ritme, un altre llenguatge… que segur, molt segur, que té moltes qualitats que podríem aprendre, etc. I aprendre a “aguantar-lo”, mirar d’entendre’l, tenir-hi paciència com ell en deu haver de tenir amb nosaltres… això és molt bo. És un exercici d’amor a l’altre que la gent haurà de fer cada dia més en aquesta comunicació cada dia creixent entre les diferents cultures del Planeta… Aquest exercici ens allibera…
Perdoneu, tampoc pretenia fer-vos cap sermó, simplement donar un cop d’atenció sobre aquestes qüestions. és que un dels grans reptes de la comunitat mundial actual se’ns ha presentat a Perafita per la via del rector Gregori.
Si algú em vol comentar com ho veu ella o ell us ho agrairé.
(Aclareixo que el rector Gregori és un jove ruandès, responsable de dues o tres parròquies del Lluçanès)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*