Un llarg procés d’humanització

Abans de que els humans poguéssim modificar o intervenir en la naturalesa, hi va haver una llarga història evolutiva que pas a pas, lentament i silenciosa, va anar preparant les condicions climàtiques, físiques i ecològiques que van fer possible l’emergència de la vida a l’univers. I podem observar que unes formes de vida van quedar emmarcades i fixes en el seu nínxol ecològic a partir de la selecció natural d’acord amb la llei del més fort. Cada espècie s’apropia del seu territori i es permet una convivència limitada i adequada amb els grups o congèneres que no posen en perill la seva supervivència.

Però l’homo sapiens va ser expulsat de manera natural d’aquest paradís i va quedar plenament depenent de la seva pròpia creativitat, de la seva producció cultural i de la novetat del seu llenguatge. Tot pendent de la seva llibertat i de la seva responsabilitat.

Què significa per a l’homo sapiens -en el context de la història evolutiva- ser solidari i socialitzar tots els béns, serveis i recursos? Senzillament compartir i distribuir amb justícia, equitat i igualtat tots els recursos de què disposem.

Tres aspectes fonamentals dificulten encara aquesta socialització: la territorialitat, la jerarquia i el lideratge, i la biologia ens marca i ens tanca encara dintre d’aquests límits. Ens cal conèixer qui som dintre del gran procés evolutiu i així mirar de modificar el nostre comportament per a ser més humans, més autònoms i relativament més lliures. Ens movem en el camp de la indeterminació i la probabilitat i així la naturalesa pot  trencar els seus essencialismes, determinismes i formes de ser o de comportar-se definitives.

La tecnologia forma part del nostre equipament adaptatiu i de caràcter biològic. La tecnologia no és un simple fet cultural del que puguem prescindir sinó que és una de les nostres adaptacions principals, potser la més primordial, de les que ens converteixen en humans. La cosa que veritablement ens fa diferents dels altres sers de la naturalesa, especialment dels més propers, és la cultura, l’apertura a la novetat, a la invenció, a la creativitat, a la narració mitològica o racional i a la sensibilitat simbòlica i estètica.

 

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*