“Tu sí que vius bé…”

Aquesta expressió sobre el viure bé no cal dir que significa que algú té la vida material resolta, que té abundància de diners i de béns materials, que no té problemes rellevants personalment ni a la seva família, que o no treballa o bé ho fa molt al seu aire i al seu gust, que el deixen en pau i no té plets ni contradiccions notables…

Deu ser veritat que això és viure bé, però ens hauríem de preguntar si aquest “viure bé” es refereix a un viure humà o a una vida adaptada al medi i rebent-ne l’alimentació adequada; això és propi de les espècies vegetals o animals: néixer, créixer, reproduir-se i morir.

La vida humana realment és tota una altra cosa, i viure bé humanament implica decisió de fer camí personal propi, des del pensament, des de l’entendre on i com hem nascut, amb quins valors se’ns ha identificat i se’ns ha definit de per vida; i des d’allà començar a volar cap una versió personal i pròpia de l’existència que trenqui radicalment amb aquella versió inicial de la nostra vida que se’ns ha volgut imposar com a definitiva. Trencar amb aquella perspectiva imposada socialment de que ja naixem programats per a tot i de que ja es pot saber des de l’inici a grans trets què farem i què ens passarà fins que ens morim.

Naixem programats i la primera feina que tenim realment és la de desprogramar-nos per després inventar-nos camins propis. D’això en diem, amb paraules d’origen religiós o filosòfic, conversió o metanoia.

La conversió és una disposició que ens capacita per a inventar, decidir i materialitzar amb totes les conseqüències un projecte de vida com a signe de la construcció d’una llibertat solidària i eficient.

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*