Migracions massives

Aquest fenomen extraordinari i original del moment històric que vivim modifica substancialment tant les societats d’origen dels migrants com, sobretot, les societats on aquesta migració massiva arriba, tant habituades a una visió homogènia de la gent i a les rutines de sempre. I el fet dramàtic és que cap Estat, ni al sud ni al nord, no està preparada per assumir-ho: ara per ara, davant d’aquest esdeveniment aclaparador, no albirem cap comunitat política que es plantegi alguna cosa nova i tot continua arreu com si no passés res, responent a tort i a dret només per la via de les expulsions o per la consideració de persones il·legals de per vida i condemnats a sobreviure sense cap dret dintre de la comunitat d’acollida. 

Els problemes humans mai no es resolen sols i només atacant-los frontalment poden tenir solucions. Des de les respostes evasives actuals arreu del món a una problemàtica tan greu, donem passos cada dia cap a un desastre col·lectiu de grans proporcions i sembla que a nivell personal i col·lectiu només sabem lamentar-nos de tants naufragis i de tantes morts com es produeixen diàriament en aquest intent desesperat de milions de persones que busquen una vida mínimament digna en algun nou lloc que els aculli.

Ara toca observar i posar en qüestió, amb criteris científics i originals, les modificacions que es van produint en el teixit social i saber veure i constatar com de fet estem passant d’unes societats hegemòniques i monolítiques, de pensament únic i de model Estat-nació amb el seu aparell legal, cap a unes societats diverses i plurals, amb múltiples identitats, sensibilitats, sistemes de creences, costums i formes diferents d’organitzar la vida quotidiana.

La presència i convivència física de gent molt diversa trenca per força qualsevol criteri d’unitat nacional i amb el model exclusiu d’entendre la sobirania d’un país i la seva manera d’afrontar el futur. Es fa més i més difícil de continuar mantenint un concepte d’identitat nacional, generalment exclusivista i enemic de totes les diferències. Tampoc no és viable el concepte de ciutadania que es fonamenta en el fet d’haver nascut en un territori, en l’aparell jurídic i polític de l’Estat-nació i la propietat, o en l’obligació de pagar impostos. Aquest concepte de ciutadania és el que actualment dóna la oportunitat de viure legalment en un país complint determinats requisits, però no pertany de cap manera a la condició humana i no passa de ser una estructura d’una determinada teoria política.

Aquesta greu qüestió de les migracions massives és realment molt complexa i complicada i afrontar-la com cal suposa una voluntat decidida de canviar en profunditat moltes qüestions tant legals com culturals. Però no afrontar-la, continuar amb els caps amagats sota l’ala, on ens portarà? Si sabem mirar ja ho podem començar a veure, semblaria que el camí cap a un desastre generalitzat ja està plenament en marxa.

[Publicat a La Rella, 448, 6 d’agost 2018]

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Migracions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari