Diàleg-Confrontació

Solem confondre el diàleg amb la confrontació, la controvèrsia o la discrepància radical. El diàleg només és possible quan entre les parts hi ha alguna cosa en comú des de la qual ens puguem relacionar i ens és possible l’encontre. La confrontació és discrepància absoluta i permanència inamovible en els punts de partença o en els conceptes inicials que han motivat la conversa. El diàleg estableix una relació entre realitats diferents però on la cosa més important és la connivència amb l’altre.

Alain Badiou ens va posar aquests dos exemples de no diàleg, de controvèrsia i confrontació:
El primer es refereix al diàleg platònic Georgias entre Sòcrates i Calicles. Tots dos tenen com a objectiu exclusiu triomfar, sigui pels mitjans que sigui, tot un model del no diàleg que ja des del seu inici se’ns ofereix com una situació de discrepància total i els seus pensaments no tenen res en comú: Calicles defensa que el Dret és la força i l’home feliç és el tirà, és a dir, qui és capaç de vèncer els altres mitjançant l’astúcia i la violència; Sòcrates proposa que l’home vertader és l’home feliç, l’home just. El primer concep la justícia com a violència i el segon com a pensament. No hi ha possible relació sinó només oposició i no es poden reconèixer en els seus discursos, no hi ha una situació de diàleg sinó de confrontació.
El segon exemple fa referència al matemàtic Arquímedes, un savi extraordinari de la Grècia clàssica, nascut a Sicília, que va col·laborar en la defensa de la ciutat enfront dels romans, fins i tot fent artefactes de guerra, però que a partir de la derrota s’havia retirat a la seva ideació matemàtica i geomètrica. Sovint se’l podia trobar a la platja, on escrivia les seves figures geomètriques a la sorra i elaborava els seus càlculs, molt concentrat en el seu treball. Un dia, mentre estava concentrat en els seus càlculs, se li atansà un soldat romà i li va dir: «El general Marcellus et vol veure». El soldat va insistir una colla de vegades en la mateixa qüestió: «El general Marcellus et vol veure», però Arquímedes mai no va respondre ni una sola paraula. No obstant el soldat va continuar insistint i li va dir: «Arquímedes, el general et vol veure». Llavors Arquímedes va aixecar una mica la mirada i li va respondre: «Deixa’m acabar la meva demostració». I el soldat li va respondre: «Però Marcellus et vol veure! De quina demostració em parles? Arquímedes va tornar als seus càlculs sense respondre. Al cap d’una estona, el soldat, furiós, es va treure l’espasa i el va ferir. Arquímedes es va desplomar ja mort i el seu cos va esborrar de la sorra la figura geomètrica. De què ve aquest fet? Senzillament de que entre el Dret de l’Estat i el pensament creador no hi ha res en comú. No és possible una discussió vertadera. En definitiva, «el poder és violència», mentre que el pensament creador no coneix cap més coerció que les regles immediates de la creació. Arquímedes, lògicament, queda fora de l’acció del poder. Una cosa semblant va passar a la Segona Guerra Mundial, quan els soldats d’Estats Units van entrar a la ciutat de Viena. Un d’ells va disparar sense preguntar contra Anton Webern i el va matar, desconeixent qui era: un dels músics més cèlebres del seu temps. Entre tots dos hi havia una enorme distància i, sens dubte, una incapacitat per a dialogar i d’aconseguir un coneixement mutu. Sense la possibilitat de diàleg, tot el món es converteix en enemic.
D’aquí ve la importància dels Observatoris dels Drets Fonamentals en determinades situacions crítiques. Es tracta d’una xarxa que existeix pràcticament a tota la Unió Europea, generalment vinculada a les facultats de Dret. Ens podem preguntar per què als països democràtics es fan necessaris tants observatoris d’aquests. La raó és ben senzilla: ni els Governs, ni els Estats que es regeixen per Constitucions democràtiques no compleixen amb el deure de vetllar pels drets humans d’aquelles persones que estan en situació de complir una condemna judicial o en situacions similars.

(Publicat a La Rella, 447, 19 juliol 2018)

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari