Siga pel tarannà familiar o siga per la històrica exaltació catòlica de la caritat, al nadal l?exclusió social cobra més protagonisme. Dins dels diversos nivells d?exclusió, ?hi ha sectors allunyats de l?esperit nadalenc, persones doblement castigades per l?exclusió: les i els presos?, segons una membre d?un col·lectiu per ?l?abolició de les presons?.
Any rere any, i enguany ja fan 10, diverses organitzacions de l?esquerra extraparlamentària de diferents països europeus convoquen, pel 31 de desembre, marxes a les presons demanant la ?llibertat de les persones preses?. De les 3 marxes convocades a la ciutat de Barcelona, 2 es faran als nostres barris: la primera a les 17 hores al nou Centre d?Internament d?Immigrants a la Zona Franca i la segona -amb torxes- tres hores més tard a la Presó MODEL. Pel matí, tindrà lloc una altra marxa a la presó de dones WAD-RAS al barri de Poble Nou. Podeu trobar les convocatòries al calendari de barrisants.
Les raons
Un dels arguments de més pes que esgrimeixen les entitats contra les presons és que ?sota la imatge de reinserció que pretén donar el sistema penitenciari, s?amaga el càstig i el control social?. L?Observatori del Sistema Penal i del Drets Humans de la Universitat de Barcelona apunten que ?els autèntics resultats de les presons, lluny de la reinserció, son el conreu de la violència amb la conseqüent destrucció de l?individu?.
L?altre gran eix de les lluites per l?eradicació dels centres penitenciaris gira entorn al fet de que d?immensa majoria de persones preses pertanyen als sectors socials més empobrits. Tal com resa l?article de Jaume Balboa a lahaine.org (pàgina web amb ampli contingut antipresons) ?no es pot atribuït objectius ?reinseridors? a una institució dissenyada per regular l?exclusió social amb la violència del encarcerament. ¿Cóm reinserir, de fet, a qui ha estat precisament exclòs??.
Però les reivindicacions de les organitzacions pro-persones-preses no es queden ací. Mentre realitzen la seva feina de conscienciació contra les presons, demanden millores de les condicions de les i els interns. Així, ens parlen de ?la massificació que pateixen els centres penitenciaris, molts d?ells a més del 200% de la seua capacitat, que posa en entredit els drets dels reclusos?. A més, afegeixen que ?la massificació és la conseqüència directa de la reforma legislativa de 2003 que amb l?enduriment de les penes han fet que la població reclusa augmente a un ritme de 100 persones a la setmana?. Aquest ritme, que ha suposat un augment del 33% dels presos, no guarda una relació directa amb l?augment de delictes i faltes que fou del 15%, ni amb el de detencions del 7,5%.
L?explotació laboral, els maltractaments i la reclusió lluny de l?àmbit familiar són altres de les denúncies d?aquest moviment.
Les xifres
– A l?estat Espanyol hi ha encarcerades més de 61.000 persones. La xifra el col·loca entre els primers estats del món occidental en quant a presos per nombre d?habitants.
A Catalunya, el nombre d?intern ha augmentat en l?any 2006 en més d?un 200% respecte a l?increment total en 2005.
– Segons estudis de la Generalitat de Catalunya l?índex de reincidència en les presons del Principat de Catalunya és del 40%.
– A l?estat Espanyol s?esperen 22 noves instal·lacions, junt amb 46 noves infraestructures penitenciàries entre els anys 2006 i 2012. D?aquestes 22 instal·lacions, 11 seran construïdes per la Generalitat de Catalunya (la única regió de l?estat que te competències en aquest àmbit)
– Només en els últims 5 anys vora 800 reclusos moriren dins de les Institucions Penitenciàries, però només el 36% ho feren de mort natural. La segona causa de mortalitat dins de la presó és el suïcidi, des de l?enduriment de les penes al 2003 la xifra de suïcidis s?ha multiplicat per dos.
– Construir una presó costa una mitja de 53 milions d?euros. Equipar-la costa 10 milions i mantenir-la en funcionament és de 12 milions a l?any.
Dilluns 8 vaig iniciar una campanya tot demanant el suport a can Vilaweb, recolzament que us en demano, ara, a vosaltres, i als Endeblocs, per tal que m’ajudeu, sisplau, a escampar aquesta:
Crida: jo també compro música en Català!
Moltes gràcies.