I em trobo aquí?
pensant quin podria ser el present que et faria sentir més especial.
Si pogués… et tornaria a regalar cada instant en el que has sentit una pau majúscula.
Et retornaria tots aquells moments que han omplert el teu pit de l?alenada de joia que precedeix l?extrema emoció.
Recuperaria cada esgarrifança que t?ha recordat que eres terriblement viu.
Però… no puc.
No pas jo.
I em pregunto…
Quin deu ser el motor que em porta a pensar que posseeixo la capacitat divina de concedir la felicitat?
Què caram! Per un dia m?atorgaré narcisistament aquest súper-poder! I compartiré amb tu la meva RECEPTA!
7 unces de tendresa.
2 quilos de l?energia que t?ajuda a seguir caminant malgrat les ensopegades.
1 polsim generós de silenci amb tu mateix.
1 grapat de ceguera a les expressions ofensives que emmascaren el què les genera en realitat.
3 peces ben madures de respecte a les pròpies conviccions, arrebossades de fidelitat no hermètica.
1 llesca de sordesa a les paraules punyents.
Tot l?inesgotable amor que pots arribar a generar estimant-te a tu mateix.
Tot plegat, es deixa macerar a sol i serena amb un raig de paciència, unes gotes d?esperança i una cullerada sopera d?humilitat.
Es cobreix de motivació (al gust) i es deixa coure a foc molt i molt lent… vigilant que no se l?acabi de beure mai.
Convé afegir-hi una dosi d?il·lusió cada cop que vegis que es comença a rostir massa.
Es tracta d?un plat lleuger, adient per a qualsevol època de l?any. I es recomana consumir-lo en companyia, ja que potencia extremadament la seva dolçor.
Feliç aniversari !
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!