SeXuS...NeXuS...PLeXuS
O... l'enigmàtica teranyina
3 d'octubre de 2006
Sense categoria
6 comentaris
PeTiT PaíS
I mentre escolto la cançó "País Petit"…
… m’enyoro del meu país (i encara no n’he marxat…).
Noto a frec de pell l’exili d’aquest, el meu país.
Noto amb cada nota sostinguda de’n Lluís, un nus a la gola i com les llàgrimes m’entelen els ulls i de cop; sense haver-me tret les lentilles ho veig tot borrós.
Borrós el meu present i borrós el meu futur.
Una esgarrifança de poruc fred em travessa de baix a dalt: Allà seré ningú.
Només jo i jo. Allà no podré abraçar al meus cada cop que així ho necessiti. Tinc por de desaparèixer… Desaparèixer d’ells… Dels que m’acompanyen en el seny i la rauxa, dels que m’estimo… Maleïda "nena" que pugna per brillar………………………….
………..Tranquila petita, sóc aquí……..
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
on vas?
Allà seràs el que vulguis ser i aquí seguiràs essent el que ets.
N’estic segura que les escates de camaleó que tantes vegades han brillat a la llum de dia, allà també apareixeran i trobaràn el to el color i la textura precisa per ser una més, sense deixar de ser el que ets aquí. Acomularàs un color més a la teva vida, un recurs més per poder sobreviure arreu on vulguis anar d’ara endevant.
Pròxima destinació: el teu interior. Sona bé no? no t’espantis pel que pugui passar, si et sents sola, recorda que aquí en el teu petit país alguna vegada també t’hi has sentit, i recorda també que els que t’envoltem també ens hi sentirem. En la llunyenia ens enllaçarà el sentiment d’enyor, que n’estic segura que serà recíproc.
Aprofita l’oportunitat que t’has donat, i no et diré que no ens trobis a faltar, però sí que tinguis clar que aquí en el teu petit país hi haurà sempre el teu lloc perquè els que hi som no deixarem de pensar en tu.
t’estimo molt