SeXuS...NeXuS...PLeXuS

O... l'enigmàtica teranyina

14 de setembre de 2006
General
0 comentaris

La PoR

La por: tres lletres.

                Dos consonants d?ús freqüent i una vocal rodona. Gairebé la mínima expressió d?una paraula… No obstant, amaga irracionalitat i desconfiança, i sacseja de sensacions el conscient i l?inconscient.

La por, va indefectiblement unida al desconegut. I és que, t?has plantejat mai a veure si sents por a allò que mecànica, sistemàtica i monòtonament repeteixes dia a dia? Vas sentir por la primera vegada que després d?aprovar el carnet, conduïes sol un cotxe. Però, tens por ara quan mig adormit col·loques les claus i engegues el motor per anar a treballar?

Mica en mica; durant la vida, tot el què era desconegut ?a priori? ha esdevingut conegut. I de què va servir-te tenir por? Ets aquí. Mira enrera i observa amb satisfacció tots els obstacles que has superat.

La paraula por no hauria d?existir. Hauria d?ésser substituïda per: respecte. Perquè quan ens comencem a familiaritzar amb les situacions, les accions, les persones,? no tan sols perdem la por, sinó que també els perdem el respecte. I seria bo que aquest respecte no morís mai. Perquè això portaria implícit les ganes d?aprendre, de millorar i de créixer constants. I foragitaria l?avorriment i la monotonia, per retornar-nos la capacitat de sorprendre?ns amb aquells microscòpics detalls que només és possible veure quan desenfoquem la vista del què és superficial i magnànim.

                Quan observem un paisatge agradable, és en el conjunt en el que ens fixem. És la sorpresa de la primera impressió que ens produeix allò nou, que ens omple d?una sensació plaent. Però aquest sentiment minva a mesura que passa el temps o augmenta la freqüència d?exposició al paisatge. És només aleshores, que comencem a enfocar la vista a petita escala. Comencem a trobar detalls minúsculs igual o més sorprenents que el conjunt. I ens sorprèn el fet d?haver estat tan cecs de no haver-ho vist abans.

                Hi ha poques persones que primer es fixin en aquests detalls i no es deixin impressionar per el tot.

                Hi ha poques persones amb la paciència suficient com per percebre aquell petit canvi que no es manifesta aparentment en el conjunt.

                Si ens continuem aferrant irracionalment a la por, mai gaudirem del plaer de descobrir les petites coses que conformen el tot. Cal obrir-se camí en el món de les inseguretats, del desconegut. Cal ser aventurer i arriscar-se. Això però, requereix capacitat d?improvització i presa de consciència. Requereix trencament de tabús i escales de valors imposats. Requereix de l?exterminació de límits mentals i prejudicis. Perquè és probable, que no tot allò nou que descobrim en el procés sigui agradable. I per tant, hem de ser capaços d?acceptar la realitat percebuda i no distorsionar-la. I tot això, és molt difícil? però no impossible, i pot resultar una manera apassionant de caminar.

                Deixa enrera les tres barreres que et limiten la llibertat de ser com ets! Deixa enrera la por, el sentiment de culpa i les preocupacions! Atreveix-te a viure plenament i a escoltar allò que vol sortir de dins teu! Que tot el què pots arribar a oferir, eclosioni!

                I si algú vol quedar-se per a ser testimoni del gènesi de la teva llibertat individual, que es quedi. I qui no vulgui o no pugui presenciar-ho, que s?allunyi per sempre. Hauràs perdut avui, a qui possiblement hauries perdut demà? Si algú no és capaç d?acceptar el teu canvi, està negant la vida. Perquè la vida és canvi, és evolució, és creixement, és tria. I el sentiment de culpa insà que et produeix triar canvis que altres no entenen i no accepten, és diametralment oposat al fet d?estimar-los. Si estimes allò que ets, no necessites de l?aprovació de la multitud de persones que ?diuen? que t?estimen. Aquells que de debò t?estimen, acceptaran tot allò que facis, pensis, diguis, creguis, decideixis, callis, sentis,… encara que no ho entenguin o no ho aprovin. Per una única i simple raó: tu seràs feliç. I només si ets feliç de ser com ets, perquè creus en allò en què has decidit convertir-te, seràs capaç de donar felicitat i amor, i seràs també capaç de rebre-ho.

                Mira enrera i pensa en el llarg camí que ja has fet.

                I que emocionant ha estat caminar-lo…

                Ara mira endavant…

                No tens ganes de descobrir els misteris brutalment emocionants que encara et queden per trobar…?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!